La mina de coure i zinc de Kidd, a poc més de 560 quilòmetres de la ciutat de Toronto (Canadà), és el punt més profund de les terres emergides del nostre planeta que ha estat explorat i, també, on hi ha l’aigua més antiga de què es té notícia, d’uns 2.000 milions d’anys. I fins i tot allà, a més de dos quilòmetres i mig sota la superfície, hi ha una gran quantitat d’éssers vius. Tot i que els científics ho havien dubtat a causa de les condicions extremes del fons del pou, un equip de la Universitat de Toronto, dirigit per la geòloga Barbara Sherwood Lollar, ha informat a través d’un article a la revista ‘Geomicrobiology Journal’ la troballa d’uns éssers vius sorprenents. Part dels anomenats extremòfils, aquests organismes microscòpics respiren compostos de sofre i obtenen l’energia de les roques del seu voltant en comptes de fer servir la llum del Sol, totalment absent al seu hàbitat.
Tot i que aquest descobriment ha estat molt celebrat, el fet és que la comunitat científica fa un temps que pensa que la vida de la Terra podria ser molt més diversa i abundant que no havíem pensat i que gran part d’ella podria trobar-se sota els nostres peus, a les profunditats de l’escorça del planeta, a fumaroles volcàniques del fons del mar o sota dipòsits de sediments als llits marins. Les biosferes on viuen aquests éssers són molt més grans i variades que no ens podíem imaginar i, per les seves característiques, semblen més d’un altre planeta que no pas del nostre. És per això que serveixen com a exemple de com, tot i no ser habitables per a nosaltres, alguns móns llunyans podrien ser-ho per a formes de vida molt diferents de les que poblen la superfície de la Terra.
Els habitants dels indrets més inhòspits del nostre planeta poden, fins i tot, viure a temperatures de més de 120ºC, més enllà del punt d’ebullició de l’aigua i a prop del limit on les molècules orgàniques es comencen a desintegrar. La calor de les profunditats de la Terra, justament, és l’únic límit per a la seva existència, ja que se n’han trobat a gairebé 10km per sota del nivell del mar a la Fossa de les Marianes, resistint pressions 20.000 cops superiors a les de la superfície. Per viure en aquestes condicions i amb molt poques fonts d’energia, els metabolismes d’aquests éssers són extraordinàriament lents. Tot i la seva mida minúscula i els llocs remots on viuen, les seves poblacions juguen un paper molt important en la vida de la Terra, per exemple alimentant-se de metà i emmagatzemant-lo als seus cossos en comptes de deixar que contribueixin l’escalfament global.
La vida de la mina Kidd podria trobar-se a molts altres llocs de les profunditats de l’escorça terrestre que podrien estar relacionats entre ells tenint, fins i tot, un origen comú. Els canvis que ha experimentat el planeta d’ençà que hi va aparèixer la vida han fet que els organismes que l’habiten canviessin molts, però alguns, com aquests, han quedat aïllats i s’han mantingut invariables durant milions i milions d’anys. Seqüenciant-ne els gens es podrien conèixer les relacions entre aquestes poblacions excepcionals i completar una mica més l’arbre de la vida del nostre planeta. Podria, fins i tot, donar pistes molt importants sobre el seu origen.
