Ptahmes va ser governador de la ciutat egípcia de Memfis durant el segle XIII abans de Crist, fa 3.300 anys, coincidint amb el regnat dels faraons Seti I i Ramsès II El Gran. La seva tomba, que va ser descoberta per primera vegada a finals del segle XIX a Saqqara, es va perdre fins que, l’any 2010, va tornar a ser localitzada sota la sorra del desert.
Com era costum en persones del seu estatus, la seva mòmia, que encara no ha estat descoberta, va ser enterrada juntament amb diversos ornaments i objectes que podien ser-li útils a l’altre món, entre els quals hi havia diverses àmfores de menjar. Una d’elles, com s’ha descobert recentment, contenia el formatge més antic de què es té constància. A l’interior del recipient de ceràmica, els arqueòlegs van trobar una massa de color blanquinós i sòlida, a més d’una tela que es podria haver fet servir per cobrir l’àmfora o bé el seu contingut.
Els investigadors, que han publicat el seu descobriment a la revista ‘Analytical Chemistry’, van analitzar la substància que havien trobat per descobrir què era. Dissolent-ne una mostra, van purificar el seu contingut en proteïnes i les van passar per un procés de cromatografia líquida i també per un espectròmetre de masses, descobrint que els pèptids que hi van trobar indicaven que era un producte lacti provinent de llet de vaca i també d’ovella i/o cabra.
Les característiques de l’envas i la tela, que suggerien que estaven preparats per contenir una substància que ja era sòlida en el moment de l’enterrament de Ptahmes, es van sumar a les sospites dels científics que aquell producte és, efectivament, el formatge més antic que s’ha trobat mai al món. Els pèptids de la mateixa mostra, a més, indiquen que el formatge estava contaminat amb el bacteri ‘Brucella melitensis’, causant d’una malaltia infecciosa anomenada brucel·losi.
Molt estesa al litoral mediterrani, especialment abans del desenvolupament de la ciència moderna i de la pasteurització, el bacteri es transmet principalment a través de la llet d’ovelles i cabres i causa febre i inflamació de la melsa i el fetge, a més de deixar atritis i mals de cap com a seqüel·les als qui hi sobreviuen.
Si les anàlisis fetes fins ara es confirmen, aquesta mostra del bacteri també seria la prova més antiga que existeix de l’existència de la malaltia.
