Troben un esquelet sencer de bòvid de fa 3,1 milions d’anys a Caldes de Malavella

També s’han descobert empremtes vegetals, peixos i petits vertebrats que facilitaran la reconstrucció paleoambiental de la zona, que antigament havia estat un llac
Treballs d'excavació del bòvid descobert en aquesta campanya al Camp dels Ninots
Treballs d'excavació del bòvid descobert en aquesta campanya al Camp dels Ninots | Gerard Campeny / IPHES

La campanya d’excavació que l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social desenvolupa al Camp dels Ninots de Caldes de Malavella ha descobert un esquelet de bòvid en connexió anatòmica -amb l’estructura intacta- de fa 3,1 milions d’anys. També s’han recuperat moltes empremtes vegetals, peixos i petits vertebrats, que facilitaran la reconstrucció paleoambiental d’aquest antic llac situat al cràter d’un volcà. L’excavació s’ha centrat a un sector de Ca n’Argilera i hi prenen part prop de 20 investigadors d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals i de disciplines com la geologia, la biologia, la paleontologia,l’arqueologia i la restauració. També hi ha estudiants de graus i màsters com el Grau d'Antropologia i Evolució Humana o el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

 

El nou esquelet, de l’espècie Alephis tigneresi, està sencer i en connexió anatòmica i correspon a un individu adult. Juntament amb els 14 esquelets d’aquesta mateixa espècie recuperats en campanyes d’excavació anteriors, proporcionarà informació per conèixer tant la seva evolució com les seves dinàmiques socials. Quan era actiu, l’antic llac va atraure un gran nombre d’animals, per als quals era un espai ideal per viure. Aquesta fauna va morir sobtadament, per causes que encara es desconeixen, i els seus esquelets es varen dipositar al fons del llac. Els treballs d’excavació consisteixen en el desmuntatge horitzontal de les capes argiloses del fons del llac per desenterrar i recuperar les restes. A dia d’avui s’han trobat més de 25 esquelets de grans vertebrats entre rinoceronts, bòvids i tapirs, juntament amb altres d’amfibis, rèptils, peixos i aus. La conservació excepcional d’esquelets complets i en connexió anatòmica, corresponents a espècies molt poc representades en el registre fòssil internacional, el fan un patrimoni singular i únic en el país, el qual cal conservar, conèixer i difondre.

Detall del bòvid aparegut en el sector de Ca n’Argilera
Detall del bòvid aparegut en el sector de Ca n’Argilera | Gerard Campeny / IPHES

 

Fins ara, els estudis realitzats sobre empremtes de fulles, fruits, troncs, etc han permès reconstruir amb detall el paisatge d’aquest entorn des del moment què es va formar el llac fins que es va assecar i es va omplir de sediments. A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera constituït fonamentalment per verns, si bé s’han documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes, els plataners, etc. Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera hi havia les laurisilves. Semblantment al que s’esdevé actualment als boscos de llorers del sud de la Xina i del Japó, a més de lauràcies, els del Pliocè contenien alzines subtropicals, grèvols i alguns arbres caducifolis, com ara els noguers.

 

Les línies d’investigació que es duen a terme han descobert una seqüència sedimentària contínua i molt ben conservada, essencial pel coneixement de l’evolució del continent europeu de finals del Pliocè, fa 3,1 milions d’anys. En els sediments acumulats en el volcà s’hi ha preservat un ecosistema complet que permet inferir dades molt rellevants pel coneixement de la biodiversitat d’aquest moment de la història.