Un equip d’investigadors han descrit, per primera vegada en deu anys, unes noves restes articulades d’un home de Neandertal, trobades a la cova de Shanidar, al Kurdistan, i consistents en la part superior del tors i el crani, esclafat, d’un adult de mitjana edat. Un esquelet articulat és, en llenguatge tècnic, un on els ossos continuen en la seva disposició original. No és el primer cop que es troben restes de neandertals a la cova de Shanidar: durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat, es van excavar les restes parcials de fins a deu homes, dones i nens.
Van ser aquestes troballes, precisament, les que van revelar la característica més curiosa d’aquests enterraments: alguns cossos havien estat sepultats plegats i un d’ells tenia pol·len al voltant, cosa que va iniciar la teoria que afirma que els nostres cosins, a diferència del que es pensava fins aleshores, tenien ritus funeraris amb elements culturals evidents, com la presència de flors. Abans d’aquest darrer descobriment, a més, no s’havia trobat cap altre neandertal articulat des que, el 2010, se’n van localitzar a la Cova Foradada, a Calafell, però aquest darrer, anomenat Shanidar Z, és molt més complet.
En un article a la revista ‘Antiquity’, la doctora Emma Pomeroy, de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, descriu el descobriment, consistent en costelles, vèrtebres, els ossos de la mà dreta, un crani i ossos de la meitat superior del cos gairebé fins la cintura. La seva mà esquerra era sota el cap, com si li fes de coixí. Segons les primeres anàlisis, les restes tenen més de 70.000 anys i pertanyen a un adult de mitjana o avançada edat de qui, de moment, no s’ha pogut determinar el sexe. La meitat inferior del cos, però, no hi era, i probablement va ser retirada juntament amb les restes d’un altre exemplar, Shanidar 4, el 1960. Per desgràcia, la majoria de les restes de neandertals trobades a l’indret van desaparèixer durant la invasió nord-americana de l’Iraq, el 2003.
La presència d’una gran roca a prop del cap de Shanidar Z sembla indicar que va ser col·locada allà per marcar les tombes, però no se sap si els enterraments es van fer amb poc temps de diferència o si, al contrari, van passar segles. La impossibilitat d’analitzar l’ADN de les altres restes, a més, tampoc no permet saber si tots els cadàvers pertanyien a persones de la mateixa família.
