Troben a Calafell restes d'un collaret fet amb urpes d’àguila d’època neandertal

Aquest ús de les urpes d’àguila com a ornaments podria haver estat una transmissió cultural dels neandertals cap als humans moderns
Urpa d'àguila del collaret nenadertal trobat a Calafell
Urpa d'àguila del collaret nenadertal trobat a Calafell | Antonio Rodríguez Hidalgo

 

Les urpes d’àguila són considerades els primers elements utilitzats com a ornaments personals, en una pràctica que es remunta als neandertals i que es va estendre pel sud d’Europa fa entre 120.000 i 40.000 anys. Ara, s’ha trobat evidència per primer cop d’aquest ús ornamental de les urpes d’àguila a la península Ibèrica. Un article en la portada de la revista Science Advances es fa ressò de la troballa, que ha tingut lloc al jaciment de la cova Foradada de Calafell (Baix Penedès). L’article ha estat liderat per Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de l’Institut d’Evolució Humana a l’Àfrica (IDEA) i membre de l’equip de recerca d’un projecte del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB.

 

L’interès de la troballa rau en el fet que es tracta de la peça d’aquest tipus més moderna que s’ha documentat fins ara en el món neandertal i la primera localitzada a la península Ibèrica. Aquesta circumstància amplia els límits temporals i geogràfics que s’havien estimat per a aquest tipus d’ornament dels neandertals. Es tractaria «del darrer collaret elaborat pels neandertals», en paraules d’Antonio Rodríguez-Hidalgo.

 

«Els neandertals van usar urpes d’àguila com a elements simbòlics, probablement com a ornaments de tipus penjoll, des de l’inici del Paleolític mitjà», explica Antonio Rodríguez- Hidalgo. En concret, el que s’ha trobat a la cova Foradada són ossos d’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) de més de 39.000 anys d’antiguitat, amb marques que indiquen que havien estat manipulats per extreure’n les urpes i fer-ne penjolls. Les restes trobades corresponen a la pota esquerra d’una àguila de dimensions importants. Pel tipus de marques, i per analogia tant amb restes de diversos jaciments prehistòrics com amb documentació etnogràfica, els investigadors han determinat que l’animal no es va manipular per al consum sinó amb una finalitat simbòlica. Les urpes d’àguila són els elements ornamentals més antics que es coneixen a Europa, anteriors fins i tot a les primeres petxines de mar perforades pels Homo sapiens sapiens al nord d’Àfrica.

 

La troballa s'ha fet al jaciment de la Cova Foradada a Calafell
La troballa s'ha fet al jaciment de la Cova Foradada a Calafell | Antonio Rodríguez Hidalgo

 

La troballa pertany a la cultura châtelperroniana, pròpia dels darrers neandertals que van viure a Europa, i que va coincidir amb el moment en què aquesta espècie va entrar en contacte amb els Homo sapiens sapiens, originaris de l’Àfrica i que s’expandien des de l’Orient Mitjà. De fet, Juan Ignacio Morales, investigador del programa Juan de la Cierva adscrit al SERP i signant de l’article, planteja que aquest ús de les urpes d’àguila com a ornaments podria haver estat una transmissió cultural dels neandertals cap als humans moderns, que van adoptar aquesta pràctica després d’arribar a Europa.

 

La cova Foradada alberga el jaciment de cultura châtelperroniana més meridional d’Europa. La seva descoberta va significar un canvi en el mapa del territori on es va produir el pas del Paleolític mitjà al superior fa 40.000 anys, i on possiblement va tenir lloc la interacció entre els neandertals i els Homo sapiens sapiens. Els treballs a la cova Foradada van començar l’any 1997. Actualment, la direcció de l’excavació és a càrrec de Juan Ignacio Morales i d’Artur Cebrià. L’estudi arqueològic d’aquest jaciment s’inclou en un projecte del SERP finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat i en un altre de finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, encapçalats pel catedràtic de la UB i director del SERP, Josep M. Fullola.