Troben una abella fossilitzada fa 100 milions d'anys que ja transportava pol·len

És el registre més antic d'un himenòpter primitiu que s'alimentés de plantes amb flor, un grup que va aparèixer fa 140 milions d'anys
L'abella primitiva conservada en ambre
L'abella primitiva conservada en ambre | BioOne Complete

Fa cent milions d'anys, uns escarabats paràsits, enfilats en una abella primitiva, van fer que aquesta cometés un error en el seu vol quan tornava de recol·lectar pol·len i quedés enganxada a la resina d'un arbre. Tant l'abella com els seus paràsits van morir i van ser preservats en ambre, d'una manera molt semblant als mosquits emprats al llibre 'Jurassic Park' de Michael Crichton, i a la pel·lícula homònima de Steven Spielberg, per recuperar l'ADN dels dinosaures. Recentment, l'abella, amb els seus paràsits, va ser descoberta i identificada per un investigador de la Universitat Estatal d'Oregon, George Poinar Jr., que en un article a la revista 'BioOne Complete' la col·loca com a membre d'una família, un genus i una espècie desconegudes fins ara.

 

Aquesta abella fòssil de mitjans del període Cretaci, descoberta a Myanmar, és l'exemple més antic d'una abella primitiva amb pol·len i també de l'existència d'aquests escarabats paràsits, que a dia d'avui continuen afectant les abelles. De fet, la troballa aporta molta informació sobre els primers temps de l'existència de les abelles i de l'evolució que han patit fins ara, així com també de la diversificació de les plantes amb flor, que van aparèixer fa només 140 milions d'anys. Els pol·linitzadors ajuden a la reproducció d'aquestes plantes i són claus en el manteniment de la biodiversitat de gairebé tots els ecosistemes del món. D'entre ells, les abelles són els més coneguts perquè són presents gairebé a tot arreu i en grans quantitats. Tot i que no se sap gaire cosa de com van evolucionar, se sap que provenen d'un tipus de vespes carnívores.

L'abella primitiva conservada en ambre
L'abella primitiva conservada en ambre | BioOne Complete

L'abella trobada en ambre té algunes característiques en comú amb les abelles modernes però continua tenint trets físics que la relacionen clarament amb les vespes apoides, de manera que és perfecta com a estadi intermig que ens permet veure com es va produir l'evolució, especialment pel que fa a passar d'alimentar-se d'altres insectes a fer-ho de pol·len d'unes flors que havien aparegut feia relativament poc. En el cas d'aquesta abella, el pol·len descobert a les seves potes mostra que havia visitat una o més flors, com també ho demostren les larves d'escarabat, que normalment creixen a les flors esperant l'arribada d'una abella que les dugui al seu niu, on s'alimentaran de les seves provisions i les seves larves.