Troben 150 infants i 200 llames sacrificats en un jaciment peruà del segle XV

Són les restes més grans d'un sacrifici ritual de nens i animals que s'han trobat mai al continent americà i es creu que volien aplacar un període de fortes tempestes
nens sacrificats
Dos dels infants sacrificats trobats al Perú | John Verano

Un ritual que va teniu lloc al Perú al segle XV va veure com més de 140 infants i més de 200 llames eren sacrificades, en l'acte més gran d'aquest tipus de què es té constància al continent americà. Segons afirma un estudi elaborat per la Universitat Nacional de Trujillo, al mateix país andí, i els resultats del qual han estat publicats a la revista científica 'PLOS ONE'. A més, tot i que els sacrificis d'humans i animals són molt coneguts i estan ben documentats en un gran número de cultures al llarg de la història, sovint associats a rituals funeraris, espirituals o relacionat amb la guerra, hi havia molt poques proves que també tingués lloc a la costa nord del Perú, que fins a mitjans del segle XV era territori de la cultura Chimú, que va ser conquerida pels inques poques dècades abans de l'arribada de Cristòfor Colom a les Amèriques.

 

El treball informa de les troballes que s'han fet en excavacions dutes a terme entre els anys 2011 i 2016 i que han descobert centenars de cossos enterrats en una àrea d'uns 700 metres quadrats. Les restes humanes pertanyien majoritàriament a infants i els animals, que també eren joves, han estat identificats com a llames tot i que també hi ha la possibilitat que fossin alpaques. Segons els exàmens practicats als cossos humans, pertanyien a nens i nenes d'entre 5 i 14 anys i, per les marques als estèrnums i les costelles desplaçades, es pot deduïr que tant als infants com als animals se'ls va practicar una incisió al pit, probablement per arrencar-los el cor.

 

La datació per carboni indica que els sacrificis van tenir lloc als voltants de l'any 1450 dC, durant l'esplendor de la cultura Chimú i poc abans de la seva desaparició. A més, la capa espessa de fang que hi havia sobre els cadàvers fa pensar als inspiradors que, poc abans, hi havia hagut una tempesta o una inundació molt forta que podria haver motivat el sacrifici, pensat per apaivagar els elements o alguna divinitat, cosa que explicaria una inversió tan gran de recursos humans i animals. A mesura que continuïn els seus treballs, els arqueòlegs esperen entendre millor aquest ritual analitzant les vides i els origens culturals dels nens sacrificats.