Una troballa a Calafell canvia el mapa de les cultures neandertals a la península Ibèrica

S’hi han localitzat unes eines de cacera d’uns 40.000 anys d’antiguitat que indiquen que podria ser un dels darrers llocs on neandertals i humans moderns van tenir contacte directe
La cova Foradada, a Calafell
La cova Foradada, a Calafell | Universitat de Barcelona

Abans que els neandertals desapareguessin, fa uns 30.000 anys, van desenvolupar l’anomenada cultura châtelperroniana, caracteritzada per la fabricació de ganivets i puntes de llança característics. El châtelperronià suposa la transició del paleolític mitjà cap al superior, i va coincidir amb el moment en què els neandertals entraven en contacte amb els Homo sapiens sapiens, que s’expandien per Europa des de l’Orient Mitjà. A la península Ibèrica, fins ara només s’havien trobat restes de châtelperronià als Pirineus i a la costa cantàbrica. De fet, es considera que el territori peninsular va ser com un refugi per als neandertals, que hi van viure uns milers d’anys més sense contacte amb l’Homo sapiens sapiens i conservant les tradicions materials pròpies del paleolític mitjà. Ara, però, investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB han descobert a la cova Foradada (Calafell) restes d’entre 40.000 i 41.000 anys d’antiguitat que són les mostres de cultura châtelperroniana trobades més al sud d’Europa fins ara.

 

En un article publicat a la revista 'PLOS ONE', els investigadors expliquen la rellevància de la troballa i com la cova Foradada esdevé «una important referència geogràfica i cronològica per entendre la desaparició dels neandertals i l’expansió dels humans moderns». «La troballa implica una expansió cap al sud molt significativa del châtelperronià a Europa, més enllà de l’àrea que tradicionalment havien establert els investigadors», explica el primer autor de l’article i director de l’excavació, Juan Ignacio Morales, investigador del programa Juan de la Cierva adscrit al SERP. A l’article de PLOS ONE s’assenyala que la cova Foradada està situada a prop de la depressió de l’Ebre, que diversos investigadors han qualificat de barrera als fluxos de població i culturals durant la primera expansió de l’Homo sapiens sapiens per la Península. També s’hi explica que no s’han trobat restes de les cultures de transició com el châtelperronià més al sud de l’Ebre. En definitiva, Morales conclou que amb la descoberta «s’amplia fins a la depressió de l’Ebre el territori en què es va produir el canvi del paleolític mitjà al superior fa 40.000 anys, i possiblement la interacció entre les dues espècies d’humans, els neandertals i els Homo sapiens sapiens».

Eines de sílex trobades a la cova Foradada
Eines de sílex trobades a la cova Foradada | Universitat de Barcelona

 

Tal com apunta l’expert, «la cova Foradada va ser probablement un dels darrers indrets on va tenir lloc el contacte directe, o almenys la influència mútua, entre els neandertals i els Homo sapiens sapiens». Les restes de la cova Foradada inclouen vuit làmines de sílex característiques del châtelperronià, que tècnicament es coneixen com a puntes de Châtelperron, i que es poden usar com a puntes -segurament de llança-, però també com a ganivets per tallar. Al jaciment també s’hi han trobat eines de pedra i de banya pertanyents a l’Homo sapiens sapiens de fa uns 38.000 anys, corresponents a l’aurinyacià inicial, i de fa 31.000 anys, del període gravetià. Les restes del jaciment indiquen que tant els darrers neandertals com els primers Homo sapiens sapiens usaven la cova Foradada per a activitats relacionades amb la cacera. Hi feien estades molt curtes i hi reparaven eines, alhora que hi deixaven les que ja eren inservibles.

 

Les excavacions a la cova Foradada van començar l’any 1997. Actualment, la direcció de l’excavació és a càrrec de Juan Ignacio Morales i d’Artur Cebrià. L’estudi arqueològic d’aquest jaciment s’inclou en un projecte del SERP finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat i en un altre de finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, encapçalats pel catedràtic de la UB i director del SERP, Josep M. Fullola.