Entre els mesos d’agost i fins fa pocs dies, la sonda OSIRIS-REx de la NASA ha estat fent les primeres observacions de l’asteroide Bennu, l’objectiu final de la seva missió. Durant aquest període, la sonda va recórrer els darrers 2 milions de quilòmetres que el separaven de l’inici de la següent fase de la seva missió, que va començar el passat 3 de desembre quan va arribar a una distància de 19km de l’asteroide. Les primeres observacions, però, ja semblen confirmar la informació que s’havia pogut obtenir des de la Terra i, a més, afegeixen unes quantes sorpreses a allò que ja se’n sabia.
Les dades obtingudes pels aparells de mesura de l’OSIRIS-REx, segons informa la Universitat d’Arizona (Estats Units), d’on provenen alguns dels experts que participen a la missió, revelen que l’asteroide té molècules que contenen oxigen i hidrògen enllaçats, anomenades hidroxils. Els investigadors aventuren que aquests hidroxils poden existir arreu de l’asteroide, cosa que indicaria que, en algun moment, els materials que formen Bennu havien estat en contacte amb aigua. Tot i que es considera que l’asteroide en sí és massa petit per contenir aigua líquida, aquesta descoberta fa pensar que l’asteroide de què es va separar, molt més gran, sí que en tenia.
La presència d’aquest minerals hidratats a l’asteroide, doncs, confirma que Bennu, un vestigi de les fases inicials de la formació del Sistema Solar, és un objectiu perfecte per a la missió de l’OSIRIS-REx, que tenia com a prioritat estudiar la composició dels materials que van conduir a la formació de la vida a la Terra. D’altra banda, les observacions fetes per la sonda també confirmen que la forma de l’asteroide és força semblant al model que se n’havia fet des de la Terra pel què fa al diàetre, la velocitat de rotació, la inclinació i la forma, assegurant que les operacions al seu voltant seran tan fàcils com sigui possible.
Aquestes primeres dades obtingudes a mesura que la sonda s’apropava a Bennu, a més, també confirmen que l’asteroide és un cos que combina regions de grans masses rocoses amb altres menys accidentades. Tot i això, la quantitat de grans roques a la superfície és més alta de la que s’esperava. L’OSIRIS-REx continuarà fent observacions, ara a molta menys distància, per triar el lloc més adient per obtenir mostres de l’asteroide i tornar-les a la Terra, on seran examinades.
2 
