Les tortugues babaues mascle també tornen a la platja on van néixer per reproduir-se

Experts de la Universitat de Barcelona lideren un estudi que trenca la visió clàssica sobre el comportament reproductor d'aquesta espècie
Tortuga babaua
Tortuga babaua 

 

La majoria de mascles de tortuga babaua també tornen a prop la platja on van néixer per reproduir-se, segons conclou un treball on han participat els investigadors Marta Pascual, Àlex Aguilar, Carles Carreras, Lluís Cardona i Marcel Clusa, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona i on també han col·laborat un equip d’experts de la Cyprus Wildlife Society (Xipre), de la Universitat Al Fateh (Líbia) i de la Universitat Adnan Menderes (Turquia), entre d'altres. La recerca, publicada a la revista Marine Ecology Progress Series, trenca la visió clàssica sobre el comportament reproductor en aquesta tortuga marina, que afirmava que la tornada a la platja de naixement era exclusiva de les tortugues femella, i descriu com es pot reproduir l’espècie a les zones d'alimentació o bé en ruta cap a les platges de nidificació.

 

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie marina que fa llargues migracions per zones tropicals i temperades d’arreu el món. A la Mediterrània oriental, nidifica a les costes de Grècia, Turquia, Xipre, Líbia, el Líban i Israel, tot i que també s’han descrit episodis de nidificació esporàdica al Mediterrani occidental. Tradicionalment, es creia que les femelles tornaven a les platges on van néixer per fer la posta d’ous -comportament filopàtric- després de reproduir-se amb mascles de diferents zones. En les femelles de tortuga babaua, de fet, la filopàtria és un fenomen força estudiat.

 

El fet que siguin les femelles les que tornen a les platges a fer la posta d’ous facilita tot el procés de detecció, marcatge i estudi genètic (per exemple, amb l’ADN mitocondrial, que es transmet per herència materna). En canvi, els marcatges en mascles són molt escassos i els resultats no han estat mai concloents. Estudis previs amb pocs marcadors genètics suggerien fins i tot que els mascles no tenien un comportament filopàtric i que s’aparellaven amb femelles de diferents zones. En el treball, l’equip UB-IRBio ha ampliat el nombre de marcadors per analitzar el flux genètic entre poblacions de tortuga babaua a la Mediterrània. Els resultats revelen una major diferenciació genètica entre les platges de posta a la Mediterrània, i obren la possibilitat que les tortugues s’aparellin a les zones d'alimentació o en ruta cap a les platges de nidificació.En la majoria de casos, la filopàtria es dona en els dos sexes. Ara bé, també hi ha exemples de reproducció oportunista entre mascles i femelles en altres zones diferents de les platges d’origen. Segons els experts, els resultats observats es podrien explicar mitjançant algunes hipòtesis que caldrà confirmar en estudis futurs.

 

Ous de tortugues babaues
Ous de tortugues babaues 

En les tortugues marines, el sexe està determinat per la temperatura d’incubació de la posta, de manera que si la temperatura és elevada només es produeixen femelles, cosa que causa preocupació davant les perspectives d'escalfament global, que podrien posar en perill l'espècie per falta de mascles. Tot i que la Mediterrània es pot considerar com una unitat regional que cal gestionar de manera global, en el cas de la tortuga babaua hi ha diferents unitats genèticament diferenciades que és important protegir. En alguns casos, es tracta de poblacions grans -segons el nombre anual de nius a les seves platges-, però hi ha exemples que mostren un balanç més reduït. En un planeta afectat pel canvi global, cal fer un seguiment més exhaustiu de les diferents zones per poder identificar colls d’ampolla -que redueixen el nombre d’individus de la població- i estudiar l’impacte de l’augment de la consanguinitat sobre la viabilitat de les diferents unitats.

 

Encara hi ha moltes incògnites obertes sobre la biologia reproductiva de la tortuga C. caretta. Les rutes migratòries observades amb telemetria en femelles de Xipre indiquen que s’alimenten a Líbia i passen a prop de les zones de nidificació d’aquesta zona. Caldrà impulsar noves recerques amb marcadors a escala genòmica per aprofundir en la biologia i l’ecologia de la tortuga marina més abundant a la Mediterrània (nidificació esporàdica, reproducció no filopàtrica, etc.). "Encara queden altres platges de nidificació i, per tant, poblacions que poden ser genèticament diferents i també importants com a ponts per establir xarxes de connectivitat, que són necessàries per entendre i gestionar correctament aquesta espècie tan emblemàtica", alerten els autors.