La tortuga babaua torna a reproduir-se al delta de l'Ebre

És el primer cop des dels anys 90 que s'hi localitzen cries d'aquest rèptil, de què només queden poblacions reproductores estables a l'est de la Mediterrània.
Rastre de tortugues
Rastre de tortugues | Carles Domingo

L’equip gestor del Parc Natural del Delta de l’Ebre ha constatat dos indicis de reproducció de la tortuga babaua (Caretta caretta) a l'àmbit del parc durant l'any 2017, els primers d'ençà de la dècada dels 90. Aquestes dues troballes se sumen a les que s'han anat registrant de forma puntual -però relativament continuada- a tota Catalunya des de l'any 2006.

 

El primer d'aquests d'indicis va ser la troballa d'un rastre d'entrada i sortida al mar a la Punta de la Banya el passat 23 de juliol. Com que les tortugues marines només surten de l'aigua per pondre, les marques evidencien que una femella va buscar un indret per fer-ho, va recórrer uns 25m terra endins i va tornar a l'aigua. La inspecció de la zona per part del personal tècnic no va trobar cap indici de niu, i la prospecció general per tot el litoral del delta tampoc no va donar resultats. El segon indici data de l'11 de març de 2018, quan una activitat de neteja de platges durant la campanya 'Per un Delta Net' va trobar dos exemplars nounats morts, d'uns 4cm de longitud de closca, a la zona de salicornar de la platja d'Eucaliptus (Amposta). La seva localització a una zona amb vegetació i separades per un centenar de metres fa pensar que una femella va pondre en aquesta platja o en una zona molt propera i que els exemplars, després de sortir del riu, no van arribar mar endins i van ser retornats a la platja o van morir abans d'arribar-hi. El més possible és que, després d’un temporal marí, les cries fossin arrossegades fins la franja de salicornar, on van restar fins la seva descoberta. Un enigma que resta per resoldre és per què van passar desapercebuts els rastres d’entrada i de sortida de la femella, que va realitzar la posta en un tram de platja força freqüentat. Possiblement la neteja diària de les primeres desenes de metres de línia, amb mitjans mecànics, va esborrar-los.


Caldrà esperar per comprovar si les darreres reproduccions detectades a Catalunya són un fet aïllat o si representen l’inici de l’establiment d’una nova zona de reproducció de la tortuga babaua a la Mediterrània Occidental. En qualsevol dels casos, caldrà augmentar els esforços en la detecció de rastres de femelles que surten del mar per a realitzar les postes i, quan es localitzin, establir mesures de protecció dels nius, especialment en platges d’ús balneari.

 

La tortuga babaua és una de les set espècies de quelonis que habiten el medi marí. Totes estan classificades com a amenaçades o en perill d’extinció. Els principals perills s'associen a alteracions de l’hàbitat –del medi marí i de les zones de reproducció a les platges–, la contaminació –tant química a les aigües com lumínica a les zones de reproducció– i a la captura accidental durant la pesca. Aquests quelonis duen a terme grans migracions al llarg i ample de mars i oceans, tot i que principalment nidifiquen a les platges de les regions de clima subtropical i temperat com Oman, la costa est dels Estats Units i el Brasil, el Carib o les illes de Cap Verd. Només néixer, les tortugues inicien un viatge d'entre 17 i 33 anys, fins que assoleixen la maduresa sexual i es reprodueixen en alta mar. Aleshores les femelles tornen, normalment, a la platja on van néixer, i fan els seus nius. A la Mediterrània oriental es coneixen algunes poblacions reproductores estables, formades per entre 3.000 i 4.000 femelles adultes reproductores, bàsicament a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia.


Un dels exemplars morts trobats a la platja de l'Eucaliptus
Un dels exemplars morts trobats a la platja de l'Eucaliptus | Departament de Territori i Sostenibilitat

La tortuga babaua és una espècie relativament freqüent a la subconca occidental de la Mediterrània durant tot l’any, on exemplars juvenils i subadults troben una àrea d’alimentació molt important als grans prats de fanerògames marines. La seva nidificació al litoral mediterrani occidental, de la Provença fins a Andalusia, és molt ocasional, tot i que existeix un creixent nombre d’episodis des de meitats del segle XIX. Des de 2006 s’han conegut 10 intents anteriors de reproducció, 5 amb èxit, a la costa catalana, entre la Selva i el Tarragonès. L’augment del nombre d’intents de reproducció dels darrers anys a la costa mediterrània occidental, incloent les illes Balears, Còrsega i Sardenya, s’ha associat a un increment progressiu de la temperatura a causa del canvi climàtic. Al delta de l’Ebre solament es coneixia un cas de reproducció, al 1990, arran de la troballa d’un exemplar juvenil mort a les platges de l’hemidelta sud.


 

La presència de tortugues a les nostres platges és un fet extraordinari però creixent a Catalunya i d’una gran rellevància en el context dels esforços per protegir aquesta espècie amenaçada. El personal tècnic i de conservació insisteix a demanar la col·laboració ciutadana i recorda que, en cas de trobar-ne, és molt important no manipular-les i avisar de seguida a Emergències a través del telèfon 112. Les que surten a pondre són molt vulnerables i qualsevol interferència, com el soroll, el flaix de les fotografies o la seva manipulació, pot causar que tornin a l’aigua i perdin la posta. Per això és important mantenir-se a distància mentre s’espera que arribi el personal especialitzat.




Comentaris

envia el comentari