El president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar aquest divendres al matí que fer front al canvi climàtic “és una de les nostres prioritats bàsiques” però també un “repte que ens implica a tots com a país: Govern, ajuntaments, institucions públiques, empreses, organitzacions econòmiques, socials i professionals”. El cap de l’Executiu va pronunciar aquestes paraules durant la cloenda de la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica, que va tenir lloc al Teatre Nacional de Catalunya i que també va comptar amb la participació del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. La cimera va ser un punt de trobada per acordar un full de ruta, a curt i mig termini, que permeti afrontar l’emergència climàtica amb compromisos no només del Govern sinó també de la societat civil i els agents socioeconòmics. És una de les mesures que va aprovar l’Executiu en declarar l’emergència climàtica, que posava de manifest la plena consciència del greu risc que comporta l’escalfament global, la necessitat d’introduir modificacions significatives al model socioeconòmic i la urgència que les decisions crítiques s’adoptin de manera eficaç dins la pròxima dècada.
Durant la seva intervenció, el president Torra va fer notar que el Govern està fent polítiques davant l’emergència climàtica, malgrat que “no tenim ni tan sols la capacitat de decisió que tenen els governs d’Escòcia o Califòrnia en aquest àmbit”. Per aquest motiu va insistir a reivindicar que “treballem per la independència de Catalunya perquè ens permeti també assegurar amb totes les eines possibles un país millor per als nostres fills”. En aquesta mateixa línia Torra va detallar, a més de la declaració d’emergència climàtica per part del Govern, algunes iniciatives, com ara la creació del nou Programa de Resposta de Salut Pública front l’emergència climàtica; la Zona de Baixes Emissions a Barcelona, o l’impost del CO2 per als vehicles, que permetrà nodrir el Fons Climàtic amb 150 milions d’euros per fer accions en aquesta matèria.
Per la seva part, el conseller de Territori i Sostenibilitat, va admetre que “algú es pot preguntar quant ens costaran els canvis, tot i que el que ens hem de preguntar és què ens costarà no fer-los”. Perquè, va afegir, “amb infraestructures obsoletes o processos de producció obsolets, la xifra serà probablement molt superior”. Calvet també va assenyalar que “seguirem emmirallant-nos en Europa, com hem fet històricament, i estarem molt atents a l’European Green Deal, que es proposa destinar el 25% del pressupost del conjunt dels seus programes a accions vinculades amb el canvi climàtic”. “Nosaltres volem el mateix per al nostre país”, va afegir, i va concloure que “acció ràpida i compromís és el camí a seguir. I avui Catalunya passa a l’acció”.
Amb la voluntat d’implicar institucions, organitzacions i societat civil, des del passat mes de desembre s’han anat celebrant una dotzena de reunions amb representants de diferents sectors econòmics i socials. En total hi han participat 223 persones de 191 empreses, organitzacions i institucions, de 21 sectors. Totes elles han estat cridades a sumar-se a iniciatives que contribueixen a fer una transició més ràpida, més justa i més eficaç cap a una economia amb neutralitat climàtica. Durant la cimera es van celebrar tres taules de diàleg on es van exposar les principals conclusions de les reunions prèvies. La primera, sobre col·laboració, la van mantenir representants de les administracions locals. La segona i la tercera, centrades en la innovació i l’acció, van anar a càrrec d’empreses i institucions. També hi van intervenir el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas.
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, va explicar que, abans de la Cimera del Clima de les Nacions Unides (COP27) que se celebrarà al novembre a Glasgow, Catalunya organitzarà una nova cimera on s’hauran d’exposar tots els compromisos adquirits per les organitzacions, com ara que Catalunya assoleixi la neutralitat de carboni el 2050. D’aquesta manera, hauran de fixar una data i presentar públicament, en el termini màxim d’un any a partir de la signatura, un full de ruta amb objectius quantitatius i amb calendari de reducció d’emissions. A més, hauran de divulgar i fomentar el compromís climàtic en la seva organització, incorporant el compromís climàtic als seus codis ètics o altres declaracions corporatives; inclouran els aspectes climàtics en la formació del seu personal i s’adheriran al programa d’acords voluntaris per a la reducció de les emissions impulsat per la Generalitat.
Un altre dels compromisos és l’impuls a la transició energètica de les activitats. Les organitzacions hauran d’aplicar, per exemple, plans per augmentar l’eficiència energètica, amb objectius quantitatius, en la il·luminació, en la climatització, i en l’activitat productiva; contractar el subministrament elèctric amb certificació d’origen renovable; o assolir un autoconsum de fonts renovables d’almenys un 35%. Per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat, es podrà renovar la flota de vehicles substituint-la per vehicles d’emissió zero; redactar un pla de desplaçament del seu personal que afavoreixi l’ús del transport públic, vehicles compartits o ginys de micromobilitat urbana; establir els mitjans per a reunions telemàtiques que evitin desplaçaments; elaborar un pla de teletreball per al seu personal; etc.
Les organitzacions hauran d’adoptar els principis de l’economia circular. És per això que alguns compromisos se centraran en fixar un mecanisme d’avaluació del comportament de la seva activitat tenint en compte l’emergència climàtica i l’economia circular; desenvolupar productes que siguin reparables, amb peces desmuntables reutilitzables i/o amb materials reciclats i reciclables en la mesura que aquestes opcions redueixin la petjada de carboni del producte; prioritzar la compra de productes amb certificacions ambientals i, quan no sigui possible, s’informarà prèviament de les emissions associades als diferents productes; es vetllarà perquè els proveïdors tinguin un compromís verificable amb la mitigació d’emissions; o dissenyar la digitalització de la seva activitat com a mitjà útil per a reduir-ne l’impacte climàtic.
El conseller Calvet va convidar tothom a “passar a l’acció”, admetent que “hem fet feina, però ara ens cal fer el pas de gegant que ens permeti canviar la manera com vivim”. Per a això, va explicar, caldrà que en els propers mesos, persones i organitzacions vagin adherint-se als compromisos. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha calculat que la petjada de carboni derivada de la celebració de la cimera va ser de 8,10 tones, bàsicament associada a la mobilitat de les persones assistents. La Generalitat les compensarà a través del Programa voluntari de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
