El Telescopi Subaru captura 1.800 explosions estel·lars

Algunes d'elles són a 8.000 milions d'anys-llum del nostre planeta
Totes les supernoves identificades després de l'explosió
Totes les supernoves identificades després de l'explosió | N. Yasuda et al.

Combinant les càmeres digitals més potents del món i un telescopi que pot capturar un gran panorama del cel nocturn, un equip d'investigadors japonesos han pogut identificar unes 1800 supernoves, 58 de les quals són del tipus Ia i van tenir lloc a 8.000 milions d'anys-llum de la Terra. Els descobriments han estat fet públics a la revista 'Publications of the Astronomical Society of Japan'. Les supernoves, explosions d'estrelles que han arribat al final de la seva vida, són fenòmens d'una brillantor que pot ser 1.000 milions de cops superior a la del nostre sol i que poden ser observades durant mesos abans d'apagar-se. Les de tipus Ia son especialment útils perquè la seva brillantor màxima constant permet calcular a quina distància són i, a més, mesurar l'expansió de l'Univers.

La supernova 1987A
La supernova 1987A, amb les restes de l'estrella | NASA

 

Durant els darrers anys, els investigadors han començat a informar de la detecció de supernoves entre cinc i deu cops més brillants que les de tipus Ia, conegudes com Supernoves Súper Lluminoses i que, gràcies a la seva brillantor poc corrent, permeten veure estrelles a les parts més allunyades de l'Univers, que normalment són massa tènues per ser observades. Com que la distància equival a l'antiguitat, estudiar aquestes estrelles dóna informació sobre les primeres estrelles massives que es van crear després del Big Bang.

Algunes supernoves descobertes a l'estudi
Algunes supernoves descobertes a l'estudi | N. Yasuda et al.

 

Les supernoves, però, són força rares, i a més no hi ha gaires telescopis al món que puguin obtenir bones imatges d'objectes tan llunyans. És per això que els astrònoms japonesos van servir el Telescopi Subaru, que pot generar bones imatges gràcies a la seva càmera de 870 megapíxels, capaç de fotografiar zones molt àmplies del cel nocturn. Així, prenent imatges durant sis mesos, es van poder identificar supernoves que apareixien de sobre just abans d'apagar-se, de les quals cinc eren súper lluminoses i unes 400, de tipus Ia. En comparació, el Telescopi Espacial Hubble va trigar 40 anys a trobar 5 supernoves que fossin a més de 8.000 milions d'anys-llum de nosaltres.