La tecnologia espacial europea, al servei de la mitigació dels efectes del canvi climàtic

El projecte FutureEO de l'Agència Espacial Europea aporta dades que mostren els canvis que s'han produit les darreres dècades per tal de fer prediccions i implementar polítiques més eficients
Europa sense núvols
Europa sense núvols | Agència Espacial Europea

Tot i que les prediccions meteorològiques són un element important de les nostres vides i som conscients que es fan gràcies a l'ajut de satèl·lits, normalment no ens adonem de quantes altres coses depenen de les dades d'aquests observatoris orbitals, del funcionament de l'agricultura fins, evidentment, la lluita contra el canvi climàtic. En un article publicat a la seva pàgina web, l'Agència Espacial Europea explica com la seva activitat no es dedica només a l'exploració espacial amb finalitats científiques sinó que, també i especialment, mira cap avall, a la Terra, per ajudar a la presa de decisions que aportin beneficis socioeconòmics a la població del continent.

 

En concret, l'ESA treballa en diverses col·laboracions a llarg termini amb la Unió Europea i l'Organització Europea per a l'Explotació de Satèl·lits Meteorològics (Eumetsat) per combatre una de les amenaces més grans del món, el canvi climàtic. Per ajudar a la implementació de l'Acord de París de les Nacions Unides de l'any 2015, la ciència és fonamental, com també ho són les dades aportades pels satèl·lits sobre la concentració i el moviment dels gasos d'efecte hivernacle i, també, sobre la pujada del nivell del mar a tots els indrets del planeta. Considerant que "el desenvolupament sostenible és l'únic camí per a tots", l'ESA està compromesa amb els Objectius establerts per les mateixes Nacions Unides, que només es poden complir si les dades sobre recursos hídrics, seguretat alimentària, recursos marins, forests i desenvolupament urbà són com més acurades millor.

 

Imatge Terra MSG-4
La primera imatge obtinguda pel satèl·lit europeu MSG-4 | Agència Espacial Europea

 

El programa FutureEO de l'agència té un paper fonamental en la preperació d'Europa per al futur, com també el tenen les investigacions científiques i millores tecnològiques necessàries per al seu desenvolupament. La feina feta fins ara, però, també és molt important, ja que els més de trenta anys de dades d'indicadors climàtics recollides fins ara són imprescindibles per observar els canvis i les tendències, elaborar prediccions i prendre decisions polítiques crítiques per el funcionament de l'economia i la seguretat de la població europea durant les properes dècades. Les inversions en FutureEO permeten fer recerca en el desenvolupament de noves tècniques de mesura per satèl·lit i missions científiques totalment innovadores com els Earth Explorers, que obren el camí a missions com els Sentinelles Copèrnic, que ofereixen informació pública clau. Segons algunes estimacions, cada euro invertit en les missions del programa FutureEO fan que el producte interior brut dels Estats Membres de la Unió Europea augmenti 3,8 euros. Durant les properes dues dècades, a més, es calcula que els Copèrnic aportaran entre 92.000 i 191.000 milions d'euros a l'economia europea.

 

 

Canvis Grenlàndia
Canvis en el gel de Grenlàndia durant els darrers 25 anys | Agència Espacial Europea

 

Tornant a l'inici, la predicció del temps és l'aplicació més coneguda de l'observació de la Terra des de l'espai, i pot donar grans beneficis a l'economia i a les societats si són precises, ja que permeten per exemple, controlar el tràfic marí i aeri, controlar la irrigació dels camps o, en cas d'esdeveniments extrems, salvar vides i limitar els perjudicis econòmics. Només a la Unió Europea, de fet, el benefici socioeconòmic de les prediccions meteorològiques es calcula entre els 15.000 i els 61.000 milions d'euros anuals. Ara, juntament amb Eumetsat, l'Agència Espacial Europea està desenvolupant la propera generació de satèl·lits geoestacionaris Meteosat i la segona del sistema d'òrbita polar MetOp, que permetran millorar la nostra comprensió dels fenòmens meteorològics i fer prediccions més bones, cosa que podria aportar entre 2020 i 2040, uns 16-63.000 milions d'euros més a l'economia del continent.



Comentaris

envia el comentari