El futur de la mobilitat sostenible podria tenir un component molt important en els vehicles voladors amb motors d’hidrogen. Tant per a fer servei de taxi com per a transport de mercaderies o per a emergències, aquests “taxis voladors” permetrien recórrer distàncies més llargues i dur més càrrega que els vehicles elèctrics, que tenen unes prestacions més limitades i que, en aquestes circumstàncies, resulten menys econòmics. Segons explica Tom Metcalfe a la pàgina web de la cadena nord-americana NBC, als Estats Units hi ha més de 100 dissenys de vehicles elèctrics voladors i, fins i tot, s’han presentat prototips de rodes que permetrien alhora el transport terrestre i aeri. Ara, però, la companyia Alaka’i Technologies, amb seu a Massachusetts, està preparant el seu nou Skai, un vehicle volador que, gràcies al seu motor d’hidrogen, superaria totes les altres propostes.Segons explica Metcalfe, la companyia començarà a fer proves amb un prototip ben aviat i s’espera que la seva producció comenci el 2021, tot i que l’Administració Federal d’Aviació haurà de donar el seu vist-i-plau perquè pugui començar a comercialitzar-se.
El president d’Alaka’i, Brian Morrison, ha explicat a la NBC que el Skai podria transportar 450 quilos de pes a una distància de 640 quilòmetres, un vol d’entre dues i quatre hores, depenent de la mida del seu dipòsit de combustible. En contrast, la majoria de dissenys actuals de vehicles voladors elèctrics tenen una autonomia molt més limitada i només poden dur dos passatgers -200kg com a molt- durant quinze minuts abans d’haver d’aterrar a carregar les bateries. “Podem portar dues vegades i mitja aquesta càrrega i dur-la durant vuit vegades més temps”, afirma Morrison. Així, el Skai es convertiria en un vehicle preparat per al transport interurbà i que podria servir com a ambulància, per a transport de mercaderies o per fer rescats, per exemple. Per pilotar un Skai, en principi caldrà un pilot d’helicòpter qualificat, però Alaka’i Technologies està treballant amb l’Administració Federal d’Aviació per permetre que els vols siguin autònoms, sense conductor, en la línia d’alguns projectes existents en vehicles terrestres.
Els motors d’hidrogen fan servir les reaccions entre aquest element i l’oxigen de l’aire per generar electricitat i produeixen aigua com a residu. Com que, a més, per a crear hidrogen només cal aigua i electricitat per separar-ne els dos elements que la composen, aquests motors són una alternativa efectiva a les bateries a l’hora d’emmagatzemar energia. Tot i que els cotxes elèctrics amb bateria són, actualment, l’opció més estesa pel que fa a mobilitat sostenible i sense emissions directes, els motors d’hidrogen resulten molt més adients per a grans vehicles com camions, autobusos i trens, on resulten més econòmics que no pas les bateries elèctriques. Tot i això, Metcalfe cita Richard Anderson, professor d’enginyeria aeroespacial a la Universitat Aeronàutica Embry-Riddle (Florida), que afirma que els motor d’hidrogen, tot i que són més potents que els que funcionen amb bateries, no arriben al nivell dels motors d’aviació actuals que fan servir combustibles fòssils. A més, l’hidrogen és altament inflamable i ha calen moltes mesures de seguretat per impedir explosions.
