Els supermercats són els principals causants del malbaratament alimentari

Un estudi al Regne Unit revela que la majoria de menjar que és llençat té com a origen algunes exigències dels grans compradors
Contenidor amb menjar per llençar
Contenidor amb menjar per llençar | xx

El malbaratament de menjar "representa una catàstrofe ecològica de proporcions sorprenents". La producció d'aliments és l'activitat humana que té un impacte ambiental més gran al planeta i segons un estudi de la FAO de 2013, si fos un país, el menjar malbaratat seria el tercer emissor més gran de gasos d'efecte hivernacle després de la Xina i els Estats Units. Ara, un estudi de l'organització 'FeedBack' es centra en les pràctiques que produeixen la quantitat més gran d'aquest malbaratament al Regne Unit, amb denúncies conclusions que són aplicables, molt probablement i com a mínim, a la majoria de països del món desenvolupat.


La responsabilitat del menjar que acaba llençat no és responsabilitat exclusiva i principal del consumidor sinó que, molt probablement, té els supermercats com a principals culpables. Aquest fenomen comença a la primera fase de la cadena del menjar: a la granja. Tot i que l'estudi reconeix que la quantitat exacta de malbaratament alimentari no ha estat quantificat sistemàticament, els estudis més recents mostren que és tan habitual com costós: només al Regne Unit, es fa una estimació conservadora de 2,5 milions de tones, que suposen una pèrdua econòmica de 800 milions de lliures esterlines. Aquesta nova investigació, a més, demostra que el principal causant en són les pràctiques empresarials dels supermercats, com ara la cancel·lació de comandes, els canvis d'última hora de les prediccions, les modificacions retrospectives dels contractes de subministrament i les exigències cosmètiques al menjar.  De fet, segons el mateix estudi, algunes d'aquestes pràctiques podrien ser considerades "injustes" perquè es desvien de la bona fe i la bona conducta comercials.


 

Menjar al supermercat
Menjar al supermercat |

 

El menjar llençat per raons estètiques, com tenir la forma, el color o la mida "equivocades" és la raó principal del malbaratament, van afirmar els grangers en una enquesta duta a terme l'any 2015, seguida de les pràctiques contractuals dels supermercats. A causa de factors naturals que no poden controlar, com el temps i les plagues, els productors d'aliments no poden controlar completament les quantitats finals i, per por de perdre els seus contractes per no arribar a la demanda del comprador, sobreprodueixen per cobrir aquestes eventualitats. La inflexibilitat dels supermercats, doncs, ha convertit la producció excessiva en una pràctica habitual que contribueix decisivament a que el menjar acabi sent llençat sense ni tan sols sortir de la granja.


L'estudi mostra que els supermercats tenen un paper clau en el malbaratament del menjar a les granges perquè transfereixen els riscos i els costos als productors d'una manera que, molt sovint, posa en perill el seu mitjà de vida. Així doncs, asseyala el que considera un "desequilibri de poder perillós" al sistema del menjar, concentrant la força als grans venedors de menjar, que fan que els grangers carreguin el pes tant del malbaratament alimentari com dels seus costos associats. A la Gran Bretanya, els supermercats venen el 85% de totes les verdures i, segons expliquen els productors, aquesta concentracio de mercat fa que tinguin menys sortida tant pels excedents de producció com pels aliments que han estat rebutjats per raons cosmètiques. El treball conclou que l'actual sistema del menjar no funciona i que és urgent canviar a una cadena de subministrament del menjar que sigui més justa, que no doni incentius a la sobreproducció i que sigui conscient de la necessitat de treballar respectant els límits naturals del planeta.