Després d’un viatge que ha durat 13 anys i que l’ha dut a recórrer uns 6.500 milions de quilòmetres -i augmentant-, la sonda New Horizons de la NASA va passar, aquest dia d’Any Nou, pel costat de l’objecte més llunyà mai explorat pels humans: Ultima Thule, un asteroide situat al Cinturó de Kuiper, més enllà de Neptú. En aquella regió, la més exterior del nostre Sistema Solar, hi ha milers de milions de cossos que, atrapats per la gravetat de l’estrella però molt lluny d’ella, són les restes de la formació dels planetes i podrien donar-nos molta informació sobre aquest procés, que va tenir lloc fa milers de milions d’anys.
Quan va ser llançada, el gener de 2006, l’objectiu de la sonda New Horizons era cobrir la distància que ens separa de Plutó, cosa que va aconseguir el juliol de 2015, després de nou anys. En passar-hi, la sonda va enviar-nos imatges d’aquell petit món glaçat i les seves llunes, que mai no havien estat observats amb tanta precisió. Després d’aquell èxit, la NASA va estendre la missió perquè aquella petita sonda, d’una mida semblant a la d’un piano de cua, explorés el Cinturó de Kuiper. Gràcies al Telescopi Espacial Hubble, els científics de la NASA van descobrir un objecte, batejat inicialment com a 2014 MU69, en la trajectòria de la New Horizons, i el van convertir en el seu proper objectiu. Com que era el més llunyà mai establert, l’asteroide va ser batejat de forma no-oficial com a Ultima Thule, “més enllà del món conegut”.
Finalment, aquest passat primer de gener, recorreguts més de 1.600 milions de quilòmetres d’ençà que va passar per Plutó, la sonda New Horizons va passar aproximadament a 3.500 quilòmetres d’Ultima Thule, en la primera observació directa d’un objecte tan llunyà. Tot i que les dades completes aniran arribant a la Terra durant els propers 20 mesos, juntament amb dades d’anàlisis addicionals, després de passar per l’asteroide el transmissor de ràdio de la sonda va enviar un missatge a la Terra per indicar que la missió s’havia complert correctament i que tots els sistemes continuaven operatius. A causa de la distància, i tot i que les ones de ràdio viatgen a la velocitat de la llum, aquest missatge va trigar 6 hores a arribar al nostre planeta.
Pel què se’n coneix fins ara, gràcies a la càmera de reconeixement a llarga distància de la New Horizons, sembla que Ultima Thule és un objecte de 32 quilòmetres de llarg i 16 d’ample i amb una forma molt característica semblant a una bitlla tot i que, per la distància a què es van captar les imatges, no es descarta la possibilitat que, en realitat, el que coneixem com Ultima Thule siguin dos objectes orbitant-se l’un a l’altre. Les imatges més properes i la resta d’observacions fetes pels instruments de la sonda, però, encara trigaran a arribar. Els membres de l’equip responsable de la missió ja estan pensant a proposar altres objectes del Cinturó de Kuiper que podrien ser explorats, ja que les possibilitats d’aprendre que proporciona haver fet arribar una sonda a aquell indret del Sistema Solar, on la temperatura i l’atracció gravitatòria són molt baixes i els objectes estan conservats com fa milers de milions d’anys, són enormes.
4 
