El vehicle d’exploració lunar xinès Chang’e-4 ha aconseguit confirmar una teoria de feia temps i que explica l’origen d’un cràter enorme a la cara oculta de la Lluna. El lloc on va aterrar la nau és al bell mig d’una gran depressió causada per l’impacte d’un asteroide fa milers de milions d’anys. Gràcies a les mostres obtingudes per la sonda, ara els científics responsables de la missió han trobat proves concloents que el xoc va ser tan fort que va travessar l’escorça del nostre satèl·lit i va arribar a la capa inferior, el mantell. És per això que les dades enviades per la Chang’e-4 indiquen que hi ha roques del mantell a la superfície de la Lluna. Corroborar aquesta teoria, de fet, era una de les missions del vehicle en la seva exploració de la cara oculta del satèl·lit, i pocs mesos després de la seva arribada, l’ha complert.
D’ençà que les primeres naus que van orbitar la Lluna ens van mostrar la seva cara oculta que sabem que, a diferència de la cara visible, té una geografia més accidentada i té menys planures fosques com les que podem veure des de la Terra. La Chang’e-4, la primera nau a la història a aterrar a l’altra banda el satèl·lit, va aterrar el passat 3 de juny i va fer sortir el vehicle d’exploració que va examinar la zona més propera al punt d’allunatge, l’interior d’un cràter de 180 quilòmetres de diàmetre conegut com Von Karman. Aquest cràter, però, és a l’interior d’una conca de 2.300 quilòmetres de diàmetre batejada com a Aitken, que ocupa aproximadament una quarta part de la circumferència el satèl·lit i que, segons la teoria, s’hauria format fa uns 3.900 milions d’anys a causa de l’impate d’un asteroide de 170 quilòmetres d’amplada.
En examinar les roques de la zona, el vehicle xinès va identificar-ne algunes que tenien una composició química molt diferent de les roques lunars examinades fins ara, amb minerals que no són presents a la superfície però que, en canvi, encaixen amb les suposicions sobre la composició del mantell el satèl·lit, indicant que l’asteroide, en impactar contra la Lluna, va travessar els 50 quilòmetres d’escorça lunar fins a arribar al mantell. Aquestes mostres ajudaran el científics a conèixer millor què hi ha sota la superfície del satèl·lit i també sobre la seva història després de l’impacte de l’asteroide que, creuen, va formar un cràter que va ser omplert per roca fosa i que complicarà estudiar amb deteniment la seva composició geològica exacta.
