L’ús de la geoenginyeria per salvar les grans masses de gel del planeta és una opció que s’hauria de tenir molt en compte en el futur, segons afirmen els responsables d’un estudi liderat per la Universitat de Princeton (Estats Units) i que ha estat publicat a la revista ‘Nature’.
Al ritme actual, les previsions diuen que l’any 2100 el nivell del mar haurà pujat aproximadament un metre, un risc molt gran per a gran part de les ciutats costaneres del món. Mentre, fins ara, les investigacions i debats sobre la geoenginyeria s’havien centrat en projectes d’abast global, com ara sembrar l’atmosfera de partícules que reflecteixin més lluny solar i, per tant, contribueixin a refredar el planeta, aquest nou estudi proposa una aplicació més concreta.
Segons el Dr. Michael Wolovick, un dels coautors d’aquest treball, “les intervencions de la geoenginyeria poden anar dirigides a conseqüències negatives específiques del canvi climàtic, en comptes de a tot el planeta”.
En aquest cas, i segons els autors de l’estudi, les masses de glaç de Groenlàndia i l’Antàrtida, que es preveu que siguin les que contribueixin més a la pujada del nivell del mar, podrien ser un objectiu a tractar, mirant d’aturar el flux de gel cap als oceans i donant-nos, potser, uns quants segles per preparar-nos pel què hagi de venir i protegir adeqüadament les costes.
3 
1 
