El simulacre internacional d'impacte d'asteroide acaba amb la destrucció de Nova York

L'exercici, ideat per posar a prova les defenses del nostre planeta, aconsegueix fragmentar i desviar gran part de l'objecte però no pot evitar la mort d'uns 1,3 milions de persones
El mapa de l'impacte a Manhattan
El mapa de l'impacte a Manhattan mostra una zona roja on no sobreviuria ningú, una de taronja on la majoria d'edificis serien destruïts i una de groga on es patirien cremades de segon grau. | NASA

L'exercici de la Conferència de de Defensa Planetària, consistent a simular la detecció d'un gran asteroide en curs de col·lisió amb la Terra, ha acabat amb la destrucció de gran part de la ciutat de Nova York a causa de l'impacte d'un objecte d'uns 60m de diàmetre que, tot i això, era "només" un fragment de l'asteroide original. Segons els càlculs elaborats per la NASA, l'impacte, uns 1.000 cops més potent que la bomba atòmica que els Estats Units van llençar a Hiroshima (Japó) el 1945, ha arrassat completament una gran part de l'illa de Manhattan, amb una xifra de víctimes mortals que s'apropa a les 1.300.000 persones.

 

Després d'aquest simulacre, que ha reunit desenes d'astrònoms, acadèmics i experts internacionals en diversos àmbits per mirar de proposar solucions en el cas que un asteroide es dirigís cap al nostre planeta i comprovar l'eficàcia dels plans de contingència actual, els resultats apunten que, si l'asteroide hagués estat detectat amb més de vuit anys d'antel·lació -el límit temporal imposat en aquesta simulació- potser Nova York i els seus habitants s'haurien pogut salvar. L'exercici, que es va desenvolupar durant cinc dies no consecutius, va començar el passat 26 de març amb la "descoberta" d'un asteroide d'entre 100 i 300 metres que tenia un 10% de possibilitats d'impactar contra la Terra el 2027.

 

Un asteroide aproximant-se a la Terra | NASA

 

A partir d'aquí, i en base a les decisions preses per científics i experts, la simulació es va anar actualitzant. El 2021, una sonda de reconeixement va confirmar que la trajectòria de l'objecte el duria a impactar a la Terra, concretament a Denver (Estats Units) i les agències espacials nord-americana, europea, russa, xinesa i japonesa va construir sis naus pensades per a estavellar-se contra l'asteroide el 2024 i canviar el seu rumb. Aquest sistema, anomenat "impacte cinètic" -i que serà provat per la NASA el 2022- va aconseguir desviar l'asteroide, però se'n va desprendre un fragment d'uns 60m de diàmetre que va continuar en direcció al nostre planeta. Els càlculs de l'agència espacial nord-americana no van poder determinar Nova York com el lloc de l'impacte fins deu dies abans de l'arribada de l'asteroide.

 

Arribats al darrer dia de la simulació, l'evacuació de 10 milions de persones de l'àrea metropolitana de Nova York va resultar massa complicada tenint en compte les infraestructures de la zona, que creen un gran nombre de colls d'ampolla a túnels i ponts, i l'enorme densitat de població. Així doncs, l'impacte de l'asteroide a Central Park va ser un desastre sense precedents a la història de la Humanitat. Tot i això, els responsables del simulacre afirmen que les probabilitats d'impacte a una de les metròpolis més gran del món eren molt baixes però que, simplement, no se'n van saber estar.

 

Recreació d'un asteroide aproximant-se a la Terra. | NASA

 

Malgrat el "fracàs" relatiu de l'exercici, aquestes setmanes de treball han servit per posar a prova no només els sistemes de detecció d'asteroides i de defensa planetària existants sinó, també, els mecanismes d'informació i d'alerta a la població, els plans d'evacuació i la disponibilitat de refugis per a la població amenaçada. A la sessió final del simulacre, on es van exposar les conclusions, la majoria d'assistents van estar d'acord que calen més missions a l'espai per descobrir i estudiar asteroides potencialment perillosos i van donar el seu suport al projecte NEOCam de la NASA, un telescopi espacial que tindria com a missió la detecció d'objectes amb trajectòries que els duguin a passar a prop de la Terra. Justament, els científics també van demanar a les agències espacials que enviïn una sonda a l'asteroide Apophis que, el 2029, passarà a només 30.500 quilòmetres de la Terra.