La sequera deixa al descobert el 'Stonehenge espanyol', un monument de fa 7.000 anys

El descens de les aigües de l'embassament de Valdecañas (Cáceres) a causa de l'estiu extremadament càlid i sec que ha patit la regió permet veure la formació completa per primer cop des de 1963
El Dolmen de Guadalperal el juliol de 2019
El Dolmen de Guadalperal el juliol de 2019 | Pleonr (Wikimedia Commons)

Per primera vegada en més de 50 anys, el monument prehistòric conegut com el 'Stonehenge espanyol' ha quedat al descobert a causa de la sequera a l'oest de l'Estat, que ha fet baixar molt els nivells de l'embassament de Valdecañas (Extremadura) i ha permès tornar a veure la formació, que es calcula que té uns 7.000 anys d'antiguitat. Formada per més de 100 grans roques erectes, el conegut com a Dolmen de Guadalperal va quedar sota les aigües el 1963, quan el règim franquista va construir la presa i la central hidroelèctrica de Valdecañas. Des d'aleshores, si bé en alguns moments s'havien pogut veure les puntes de les pedres, és la primera vegada que ha quedat totalment al descobert.

 

Les dues onades de calor que van afectar Europa durant els mesos de juny i juliol d'enguany van fer baixar molt el nivell de l'embassament, i si bé aquestes dues van dur temperatures rècord a diversos punts de l'Estat, durant la resta de l'estiu també es van registrar temperatures i condicions de sequera superiors a la mitjana. Així va ser com un dels satèl·lits de la NASA, el Landsat 8, també va mostrar com el monument havia emergit, comparant imatges de l'estiu de 2013 i el d'enguany per posar de manifest clarament la diferència entre el nivell de l'embassament.

 

El Dolmen de Guadalmeral va ser descobert per l'arqueòleg alemany Hugo Obermaier durant la dècada dels vint, però la troballa no va ser publicada fins els anys seixanta, quan la presa ja havia estat construïda i la zona on hi ha el monument, inundada. Segons opinen els experts, les roques podrien haver format part d'una estructura tancada amb una enorme coberta de pedra, que podia haver estat utilitzada com a tomba, com a mercat o com a recinte per a cerimònies religioses. Si no hagués estat per les condicions climatològiques extremes que està duent l'escalfament global, és probable que aquest enorme monument no hagués pogut ser estudiat amb deteniment mai més, posant un petit remei, encara que sigui temporal i un consol absurd, a la manca de respecte d'algunes administracions pel seu patrimoni històric.