Els rius de Mart van existir durant molt més temps que no es pensava

Els centenars de rius del planeta, molt més amples que els de la Terra, van fer córrer l'aigua per la seva superfície durant mil milions d'anys
canals Mart
Canals a Mart en una imatge per satèl·lit, acolorida per mostrar les zones més profundes (blau) i elevades (groc) | NASA / JPL / Univ. Arizona / Univ. Chicago

Que a Mart hi havia hagut aigua fa molt de temps que se sap, com demostren els canals que l'erosió va deixar a la superfície del planeta. El clima del planeta en aquells moments, però, que alimentava aquests grans rius, és desconegut, ja que no s'ha pogut estudiar amb prou deteniment. Un nou estudi de la Universitat de Chicago (Estats Units), però, afirma que aquests rius van continuar transportant aigua durant molts més anys que no es pensava. Publicat a la revista 'Science Advances', el treball especifica que el corrent d'aigua va ser molt intens, amb rius més grans que els que hi ha a dia d'avui al nostre planeta, i que es comptaven per centenars.

 

 

Tot i que això complica la interpretació que els investigadors havien fet fins ara de la història i el clima de Mart, aquestes noves dades podrien ser útils per refutar algunes de les teories que s'han proposat. Si durant anys s'havien trobat centenars de rius secs a les fotografies fetes per les sondes de la NASA, l'arribada del vehicle d'exploració Curiosity, el 2012, va permetre veure que també hi havia còdols, arrodonits després de molt de temps al fons d'un riu. L'existència d'aquests rius, però, i d'aigua líquida, desconcerta els experts. A dia d'avui, l'atmosfera marciana és extremadament prima i abans, al principi de la història del planeta, tampoc no rebia prou llum solar com perquè l'aigua no estigués glaçada. I tot i això, n'hi havia. Mirant d'entendre millor les precipitacions a Mart, els científics van investigar fotografies de l'elevació de més de 200 canals marcians que van contenir aigua durant més de mil milions d'anys, obtenint dades sobre la quantitat d'aigua que hi passava i la força amb què ho feia. Els resultats mostren que el corrent va ser fort i sostingut fins i tot al final del període més humit de la història marciana.

 

 

 

Curiosity
Autoretrat del vehicle Curiosity al cràter Gale, a Mart | NASA / JPL - Caltech / MSSS

 

Aquests descobriments poden ser molt útils per reconstruir el clima del planeta, ja que la mida dels rius indica que l'aigua hi corria contínuament i, per tant, l'efecte hivernacle havia de ser prou potent com per mantenir calenta la superfície, almenys prou com perquè l'aigua no es glacés. La força amb què corria l'aigua, que va durar fins que els rius van desaparèixer, també és important. En comptes d'anar disminuint en cabal i força, els rius es van fer més curts. Alguns experts especulen que el clima podria tenir una mena d'interruptor entre cicles humits i secs. Els misteris sobre Mart i la seva història, però, continuen sent moltíssims i, en certa manera, aquests descobriments no fan altra cosa que engrandir-los.