El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va tancar el seu cicle ‘El món que necessitem’ amb una conversa entre per vídeoconferència entre la catedràtica de Literatura Francesa i Estudis de Gènere Marta Segarra i la biòloga i filòsofa Donna Haraway, on aquesta darrera va exposar els principals elements del seu pensament en relació al seu darrer llibre, Staying with the trouble. En aquest llibre, la pensadora nord-americana posa les ciències i les arts al mateix nivell, trencant l’estratificació tradicional entre el que veu com a capes diferents del coneixement humà.
Aquesta proposta harmònica és un dels punts principals del seu discurs: cal viure amb responsabilitat a la Terra, en comunió, per fer servir un concepte cristià, acabant amb el domini absolut dels humans que l’està destruint però evitant caure en discursos apocalíptics que no duen enlloc. L’antropocè o capitalocè ha d’arribar a la seva fi i anar cap al que ella anomena chthulucè, el contacte amb la terra. Haraway, però, va ser molt crítica amb la crítica que no va més enllà, valgui la redundància. Tot i que la considera essencial per esclarir quina és la natura dels problemes que trobem, la pràctica de la denúncia pot acabar resultant tan satisfactòria com inefectiva. Aquest, va considerar, és un dels principals problemes actuals, juntament amb la sensació de trobar-nos entre dos mals i haver-ne de triar un.
