Si els habitatges construits entre les dècades dels 60 i els 80 a l’estat espanyol es rehabilitessin energèticament, es podrien evitar diversos problemes de salut. Aquesta és la conclusió d’un estudi promogut per la Plataforma d’Edificació Passivhaus i que assenyala edificis d’aquella època que no tenien cap tipus de criteri d’eficiència energètica. Això podria provocar problemes d’humitats i fongs, nivells baixos de la qualitat de l’aire i nivells alts de soroll. Les estimacions de què disposen asseguren que viure en aquests edificis és la raó que unes cent mil persones tinguin nivells de salut dolents o molt dolents i que unes cent vint mil estiguin diagnosticades amb problemes cardiovasculars. L’estudi remarca com els problemes de salut s’estenen a tot l’any en viure en aquestes condicions. Entre els factors negatius apunten que no es compensen ni les temperatures altres de l’estiu ni el fred de l’hivern.
Les principals malalties que es poden produir per aquestes problemàtiques a l’habitatge són hipertensió, problemes respiratoris o malalties cardiovasculars per temperatures fredes a l’hivern i un nivell d’humitat inadequat. La llista de problemes de salut, però, no es queda aquí. Es genera una taxa de mortalitat addicional per malalties circulatòries i respiratòries causades per altes temperatures a l’estiu. A més, inclouen altres conseqüències negatives com irritació, al·lèrgies, infeccions i asma per humitats i fongs. La qualitat de l’aire interior causaria problemes respiratoris, cardiovasculars i càncer de pulmó. Per acabar, hi hauria el deteriorament cognitiu i les alteracions del son pel soroll.
Davant de tots aquests problemes, les solucions passen per posar-se a treballar. Passivhaus recomana adoptar tota una sèrie de mesures de construcció. El primer aspecte a què fan referència és l’aïllament tèrmic, fent servir el que anomenen nivells alts en aquest sentit, és a dir, cuidar el seu disseny i execució eliminant els ponts tèrmics, donant continuïtat a l’aïllament al llarg de tot l’edifici. Això inclou portes i finestres d’altes prestacions tèrmiques (triple vidre, transmitància baixa i instal·lació correcta), garantir l’hermeticitat a l’entrada d’aire no desitjat i recórrer a una ventilació mecànica amb recuperació de calor d’alt rendiment. Aquesta sèrie de mesures és el que anomenen els cinc principis bàsics de l’estàndard Passivhaus, el més exigent del món en la construcció d’Edificis de Consum Gairebé Nul. A més, el Passivhaus Institut recomana que els materials de l’interior de l’edifici siguin de baixes emissions de COV (compostos orgànics volàtils contaminants).
El problema no se circumscriu només a l’estat espanyol, precisen. Segons indiquen, a nivell el europeu un 15% dels habitatges tenen problemes d’humitat, el 10% de fongs i el 22% tenen problemes de soroll. En relació a la qualitat de l’aire, nombroses ciutats europees superen els límits de qualitat de l’aire exterior, cosa que té una repercussió directa sobre la qualitat de l’aire interior, a més dels propis contaminants interiors. Si bé la salut és el factor primordial que destaquen, hi ha un altre argument. Segons l’estudi, les famílies podrien estalviar-se entre quatre-cents i cinc-cents euros anuals en les seves factures energètiques. D’aquesta manera es podria reduir gairebé a la meitat els costos energètics totals de l’habitatge. Al final, conclouen, l’administració pública s’estalviaria uns 370€ per llar en costos sanitaris i laborals.
