Reduir la gana dels mosquits, una nova eina per lluitar contra la propagació de malalties

Un equip d'investigadors ha identificat medicaments que poden fer que els mosquits femella, els que piquen, tinguin menys gana, cosa que podria ajudar a prevenir infeccions en humans i animals
Aedes aegypti
Exemplar d'Aedes aegypti | Wikimedia Commons

Després de picar un humà, els mosquits femella deixen de tenir gana durant uns quants dies. A causa d'això i del desplaçament dels mosquits i dels mateixos humans, les seves picades són un vector molt important de transmissió de malalties, raó per la qual un equip d'investigadors nord-americans han investigat sobre la teoria que, si s'aconseguei allargar el període de temps durant el qual els mosquits femella no senten la necessitat d'alimentar-se, es podria reduir el contagi dels virus que transporten, molts dels quals són perillosos per a les persones i els poden causar la mort. Els resultats de la seva recerca, publicats a la revista 'Cell', indiquen que hi ha diversos medicaments que poden aconseguir reduir aquesta gana, intervenint en les hormones que fan que el mosquit sàpiga que està tip, d'una manera semblant al que fan alguns productes per a humans emprats per perdre pes.

 

El treball va fer servir mosquits de l'espècie Aedes aegypti, conegut com a mosquit de la febre groga, que a més d'aquesta malaltia també en transmet d'altres com el dengue, el Zika i el chikungunya. Les femelles d'aquesta espècie d'alimenten de sang humana per nodrir els seus ous quan s'estan desenvolupant. Com que aquesta espècie fa diverses postes al llarg de la seva vida, s'ha d'alimentar diverses vegades, i aquest comportament cíclic és clau per a les probabilitats de transmetre malalties infeccionses entre humans. Com que una picada li aporta una quantitat de sang equivalent al seu propi pes, però, després d'alimentar-se les femelles perden la gana durant un míni de quatre dies.

 

Aedes aegypti
Exemplars d'Aedes aegypti | NIAID

 

Els investigadors van investigar sobre la teoria que la gana dels mosquits s'activa per una hormona neuropèptida -una molècula semblant a una proteïna i que actua sobre el cervell- que es desactiva quan s'alimenten. Aquest procés és tan semblant al que guia la gana en els humans que es va provar de fer servir productes per a dietes humanes per veure quins efectes tenien en els mosquits. Descobrir que el procés de la gana és exactament el mateix i identificar quins productes funcionen va ser una gran passa endavant. L'equip va identificar un receptor anomenat NPYLR7 com el responsable de l'activació de la gana en els mosquits, i van experimentar amb diversos productes per veure quins reaccionaven, identificant els 18 que tenien un efecte més potent. Les proves amb mosquits van demostrar que, fins i tot davant l'olor de sang humana calenta, s'abstenien d'alimentar-se.

 

Tot i aquest descobriment tan sorprenent, caldrà continuar treballant fins que es pugui desenvolupar un compost que pugui ser emprat per controlar els mosquits, millorant la comprensió del funcionament biològic d'aquest receptor i com aprofitar-se'n i, també, quina és la millor manera d'administrar aquest compost als mosquits que viuen en llibertat. Si aquesta tècnica funciona, es podria mirar d'ampliar a altres mosquits que transmete malalties, com ara la malària, o fins i tot a altres insectes potencialment perillosos com les puces.