La recollida selectiva al Segrià millora i el Pallars Sobirà se situa a nivells europeus

Ho evidencien les dades de gestió de residus municipals corresponents a l’any 2018 que ha presentat aquest dijous a Lleida el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost
La gestió dels residus forma part de la Política Ambiental d'Endesa | Cedida

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha presentat aquest dijous les dades de generació i gestió dels residus municipals de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran de l’any 2018. Les xifres, corresponents a l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, l’Urgell i la Val d’Aran, indiquen un augment en la generació de residus en aquesta àrea, tot i que, per càpita, encara se situa per sota de la mitjana catalana.

 

L’any 2018, l'àmbit de Lleida i l’Alt Pirineu va generar 206.409 tones de residus municipals, un 4,4% més que l’any anterior. Les dades situen la generació per càpita en 1,3 kg/hab./dia, per sota de la mitjana de Catalunya, que és d’1,43 kg/hab./dia. La Val d’Aran és la comarca que més residus genera de tot l’àmbit, amb 848 kg/hab./any, i les Garrigues, la que menys, concretament 405 kg/hab./any. Pel que fa als residus recollits selectivament, el percentatge a les comarques de la demarcació va ser l’any 2018 del 37%, per sota de la mitjana de tot Catalunya, que és un 41,8%, i lluny encara de l’objectiu establert per la Comissió Europea als estats membres per a l’any 2020, que és assolir un 50% de reciclatge sobre els residus generats.

 

La comarca que millor separa és el Pallars Sobirà, amb un índex de recollida selectiva del 57,29%, i la que menys, la Cerdanya, amb el 24,86%. A més del Pallars Sobirà, la Segarra, l’Alt Urgell, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça se situen per sobre de la mitjana de Catalunya en separació de residus. El Pallars Sobirà, amb un model individualitzat de recollida selectiva a gairebé el conjunt de la comarca (recollida porta a porta) ha obtingut uns bons resultats, en la línia dels objectius europeus. El sistema porta a porta es va implantar a la comarca el mes de març de l’any 2015, i li ha permès passar d’un 30% de recollida selectiva l’any 2014 a les xifres actuals, a la vora del 60% (57,29%).

Un camió abocant residus a un abocador de Rubí
Un camió vessant residus a un abocador de Rubí | Plataforma Rubí sense Abocadors

La Cerdanya continua sent la comarca a la cua de la recollida selectiva en l’àmbit de Ponent i Alt Pirineu amb un 24,86%. Ocupa aquesta darrera posició des de l’any 2013, sis anys consecutius. Tot i això, es comença a notar un increment després d’un canvi de model. L’1 d’octubre de 2018, a l’inici del quart trimestre de l’any, va començar la implantació gradual del porta a porta a 22 municipis de la comarca. A la resta s’hi van col·locar noves illes de contenidors. D’aquesta manera, la comarca ha passat d’una selectiva del 28,59% l’any 2017 a un 32,45% l’any 2018, amb un increment interanual de gairebé 4 punts, i s’espera que aquesta xifra s’incrementi més l’any 2019.

 

Pel que fa als residus destinats a tractament finalista (dipòsit controlat o incineració), un 62,98% dels residus municipals que es van generar l’any 2018 a les comarques de Lleida-Alt Pirineu van ser fracció resta, és a dir, residus barrejats i no recollits diferenciadament. Van ser unes 130.000 tones, de les quals 125.653t van ser destinades a dipòsit controlat i 4.347, a incineració. S’observa, una vegada més, que la recollida selectiva es dispara allà on l'administració posa en marxa en marxa sistemes com el porta a porta o de contenidors tancats amb targetes d’usuari per a la ciutadania. Aquests sistemes permeten individualitzar la recollida de la brossa i establir una “taxa justa”. D’aquesta manera, qui menys residus genera i més i millor separa paga un rebut inferior de la brossa, i a l’inrevés. Posant-hi un exemple, amb una taxa mitjana d’uns 120/150 € anuals, una família que recicla podria pagar 80€ i una altra que no ho fa arribaria a pagar 270€. Actualment, la recollida porta a porta és present a 200 municipis. Segons les xifres disponibles, els municipis amb recollida porta a porta obtenen, de mitjana, índexs de recollida selectiva superiors al 60%, mentre que els que no disposen d’una recollida individualitzada obtenen valors al voltant del 35%.

Contenidor intel·ligent | AMB

La Comissió Europea fixa que els països membres han d’arribar a un objectiu de reciclatge del 50% l’any 2020, aquesta xifra s’incrementa gradualment cinc punts cada cinc anys fins al 2035 en què els països membres han de ser capaços de reciclar el 65% dels residus municipals. L’any 2017 la Comissió va enviar a alguns dels Estats membres en risc d’incompliment dels objectius de reciclatge, entre els quals Espanya, l’advertiment “Early Warning Report”, acompanyat de recomanacions entre les quals es demanava la implantació de models eficients de recollida selectiva. D’altra banda, el model de contenidors tancats amb targetes d’ús per a la ciutadania, implantat com a prova pilot, proporciona resultats elevats, comparables als de la recollida porta a porta.

 

Un dels factors que han de continuar contribuint a incrementar els índexs de recollida selectiva és el cànon sobre els residus que van a parar als sistemes finalistes (abocador i incineració) i que sufraguen els ens locals. El cànon grava la fracció resta i promou la prevenció de la generació de residus i la recollida selectiva. Els països amb alts índexs de reciclatge penalitzen de forma important el destí a l’abocador. A Catalunya l’any 2010 l’import del cànon, que s’afegeix al preu del tractament dels residus, va ser de 10 euros per cada tona de fracció resta destinada a dipòsit controlat. L’any 2019, aquest import ha arribat als 41,3 euros, i ha estat de 20,6 euros si els residus es valoritzen energèticament a través de la incineració. L’any 2020 l’import serà de prop de 50 euros cada tona destinada al dipòsit controlat i de 25 euros si es destina a la valorització.