El Recinte Modernista de Sant Pau: patrimoni arquitectònic i referent sostenible

La rehabilitació de l'antic hospital amb criteris d'eficiència energètica, sostenibilitat i respecte pel medi ambient l'ha convertit alhora en un espai arquitectònic únic i en un model a seguir un segle després de la seva construcció.
L'entrada del Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau
L'entrada del Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau | Aleix Salvans

El Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau és una de les obres més emblemàtiques del modernisme català i Patrimoni de la Humanitat des de 1997. Aquest espai al mig de Barcelona, però, és més que això. D'ençà que la seva activitat original es va traslladar a un nou espai, un llarg procés de rehabilitació amb criteris arquitectònics, de sostenibilitat i d'eficiència energètica van convertir l'obra de Domènech i Montaner, elconjunt modernista més important d'Europa, en un referent a nivell mundial de com adaptar edificis amb valor arquitectònic i patrimonial a unes necessitats que, en el moment del disseny original, es desconeixien. La seva reforma i el seu ús actual, acollint organitzacions i institucions que treballen per millorar les condicions de vida de les persones i pel futur del nostre planeta, han convertit el recinte de l'Eixample en molt més que un atractiu turístic de primer ordre i n'han fet un símbol i un referent de quin és el camí a seguir en molts reptes presents i futurs.


La construcció de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau es va desenvolupar entre els anys 1902 i 1930 sota les ordres de Lluís Domènech i Montaner i del seu fill, Pere Domènech i Roura. L'objectiu era traslladar-hi l'activitat que, durant els 500 anys anteriors, havia ocupat l'Antic Hospital de la Santa Creu, el recinte medieval del Raval que, després de ser un hospital, va passar a acollir l'Escola Massana, l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu i la Reial Acadèmia de Farmàcia. L'any 2009 aquest espai també va acabar sent substituït, després que el creixement poblacional i els avenços tecnològics li restessin eficiència com a recinte hospitalari. El seu deteriorament, a més, havia arribat al punt que l'esfondrament d'una de les cúpules, l'any 2004, va causar una vintena de ferits. Amb el trasllat dels serveis mèdics va començar el procés de rehabilitació de l'obra, incorporant la sostenibilitat com a prioritat gràcies a la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, que va mostrar el seu compromís amb el medi ambient i amb convertir el recinte en un espai que tornés a ser un referent. Si al segle XX la construcció ho havia estat en el camp dels hospitals i de l'arquitectura, al XXI havia de ser-ho en eficiència energètica i arquitectura sostenible.


 

Aquestes condicions van marcar les bases de la rehabilitació i van ser tingudes en compte pels més de 70 equips d'arquitectes que van participar a les diferents fases de les obres. Els objectius principals eren disminuïr el consum energètic, emprar materials i productes amb el mínim impacte ambiental, vetllar per l'aprofitament màxim dels recursos hídrics i establir pautes de sostenibilitat i alta eficiència en el sistema de climatització del recinte. Amb això, la restauració i l'ús de tots els edificis van tenir assegurada la minimització del seu impacte ambiental.

L'hospital de Sant Pau l'any 2009
L'hospital de Sant Pau l'any 2009 | Bernard Gagnon (CC)

Tenint present que la rehabilitació com la del Recinte Modernista podia ser un referent per a operacions semblants, es va fer èmfasi en criteris de sostenibilitat concrets a totes les fases de les obres: millorar l'aïllament dels tancaments, eliminar-ne els possibles defectes, controlar la permeabilitat de l'aire en els buits, instal·lar vidres dobles de baixa emissivitat amb cambra d'aire i de gruix diferent per millorar l'aïllament acústic, incorporar sistemes exteriors de protecció solar... També es va dissenyar i instal·lar il·luminació d’alta eficiència i sistemes que afavoreixen l’estalvi com ara sensors de presència, regulació del flux lumínic en funció de la llum natural, gestió i control centralitzats... També es van incorporar tecnologies eficients per a la ventilació i climatització, com ara una bomba de calor geotèrmica combinada amb sòl radiant, sistemes de ventilació amb intercanviadors de calor, motors i ventiladors amb variador de freqüència...


 

Les obres van parar molta atenció als materials, fent servir aïllants naturals, elements de fusta d'origen certificat, amb nivells baixos de formaldehids i tractats amb productes naturals; pintures naturals i de base aigua; materials dels conductes i les canonades sense clorur i que els mètodes per unir-les fóssin tèrmics, eliminant l'ús de coles... L'eficiència en l'ús de l'aigua, en una àrea amb sequeres habituals com la nostra, també va ser una prioritat. Alguns dels sistemes instal·lats per assegurar l'aprofitament dels recursos van ser la recollida d'aigües pluvials a les cobertes per tal de regar les zones enjardinades, un dipòsit a la zona baixa del recinte, un enjardinament de baix consum i dotat amb sistemes de rec eficients i lavabos de baix consum.

Detall del pavelló de Sant Leopold
Detall del pavelló de Sant Leopold | EFI

Si l'aprofitament dels recursos disponibles i la reducció del consum energètic va ser una de les prioritats, adoptar la geotèrmia com a sistema de climatització del recinte va ser un dels reptes més importants. El sistema implementat, d'alta eficiència, incorpora sòl radiant i ventiloconvectors. Les instal·lacions treballen a una temperatura d'entre 10 i 15ºC, amb les màquines de producció de fred i calor fluctuant en funció de la temperatura exterior. Fent servir un sistema de sensors de presència i gràcies a la gestió i control centralitzats, la climatització s'ajusta a la demanda i només es posa en marxa quan és estrictament necessari, amb bombes, motors i ventiladors d'alt rendiment i que disposen de variadors de freqüència. Per dotar les instal·lacions d'un sistema com aquest, que funciona gràcies a l'aigua, el recinte té més de 300 pous a profunditats diferents i cada pavelló té la seva pròpia sala de geotèrmia. El sistema de ventilació,ideat per Lluís Domènech i Montaner, va ser aprofitat per fer més eficients els edificis i per passar-hi els conductes, evitant la contaminació visual. La infraestructura original consistia en conductes d'aire que acondicionaven tèrmicament els espais, amb tubs connectats que formaven anells de conducció d'aire calent i que es complementaven amb conductes verticals d'evacuació d'aire.


 

Abans de l'inici de les obres de rehabilitació, es van encarregar estudis i projectes de les instal·lacions generals -electricitat, climatització, seguretat, etc- per dissenyar una estratègia d'actuació que incorporés la sostenibilitat i l'eficiència energètica de manera global. Per tal de preservar els edificis tal com van ser concebuts i, alhora, adequar el Recinte Modernista al nou ús, es va construir un anell perimetral subterrani de gairebé un quilòmetre de llargada i que envolta la plaça central del recinte, per on passen els cables i conductes de subministraments i que connecta amb les sales subterrànies, adjacents a cada pavelló, on hi ha les màquines de les instal·lacions.

 

La rehabilitació del Recinte Modernista i els criteris aplicats han estat reconeguts diverses vegades. L'U.S. Green Building Council, per exemple, li va atorgar quatre distincions energètiques Leed; i l'Institut del Turisme Responsable li va donar la certificació Biosphere, creada amb el suport de la UNESCO i que estableix criteris de qualitat i sostenibilitat en aspectes com la responsabilitat social, la conservació i preservació del patrimoni, la relació amb l'entorn... La seva posició com a referent en sostenibilitat i respecte pel medi ambient, però, no es limita a això sinó que les institucions que acullen els seus pavellons també comparteixen els ideals que van guiar la rehabilitació. És el cas de l'Organització Mundial de la Salut, l'Institut Forestal Europeu, el Centre d'Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenibles, l’Aliança Global d’Operadors d’Aigua o el Programa de Perfils de Ciutats Resilients de les Nacions Unides.





Comentaris

envia el comentari