La V Festa de la Ciència de la Universitat de Barcelona tindrà lloc aquest divendres, 17 de maig, al matí, a l’Edifici Històric de la UB a la plaça de la Universitat. L’esdeveniment arriba a la cinquena edició consolidat com una cita ineludible per a la ciutadania que vol conèixer, de primera mà, tota la recerca que es fa a la Universitat. Enguany s’hi programen mig centenar de tallers amb l’objectiu de potenciar l’interès social per la ciència, fomentar la cultura científica i contribuir a despertar vocacions científiques entre les persones assistents. La Festa està oberta al públic en general i és de lliure accés. Les escoles i instituts s’hi han d’inscriure prèviament, i es preveu una assistència de més de 1.500 alumnes de primària i secundària.
Marga Becerra, responsable de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona i impulsora de la Festa, està convençuda que «la cultura, entesa en termes més generals, moltes vegades exclou la ciència». La Festa vol lluitar contra això: «Defensem que tothom ha de tenir un mínim de cultura científica, independentment de la feina que faci, perquè és molt important per a la vida. Sense cultura científica no es poden prendre decisions basades en el coneixement».
Els tallers, que són eminentment divulgatius i lúdics, estan dinamitzats per investigadors de totes les àrees del coneixement i, per tant, les temàtiques són molt diverses i la Festa no descuida cap disciplina. Els participants podran descobrir, per exemple, que la fonètica forense es pot utilitzar per esbrinar qui és l’autor d’un crim, o que gràcies a l’arqueoacústica es pot saber quin so feien els instruments musicals antics i, fins i tot, fabricar-ne un. Els assistents també podran esbrinar les aplicacions que pot tenir la recerca en cèl·lules mare, o entendre el concepte de cultiu neuronal, una eina molt interessant per a físics i biòlegs que ajuda a entendre el funcionament del cervell i el seu deteriorament a causa de malalties. Així mateix, podran fer un primer tastet en el camp de la nanotecnologia i conèixer les implicacions de treballar en l’escala nano (entre 1 i 100 nanòmetres). A partir de productes nanotecnològics comercials (samarretes, cremes), comprovaran que els components nano generen en els objectes unes propietats i aplicacions fins ara desconegudes.
Aquests només són alguns exemples de les activitats que proposa la Festa, però n’hi ha molts més. Per exemple, es pot fer un test per posar a prova els coneixements jurídics, fabricar una maqueta de la Terra vista per dins, aprendre com funciona la recerca arqueològica, descobrir el fonament físic i l’entramat matemàtic que hi ha darrere les bombolles de sabó, o sotmetre’s a proves d’avaluació neuropsicològica sobre el funcionament del cervell.
A més de tots els tallers, la Festa inclou tres exposicions:
Els assistents podran visitar l’exposició «Quan no n’hi ha prou per repartir. Pensar matemàticament», que explica com es fan servir les matemàtiques per afrontar problemes de distribució de recursos. L’exposició forma part del projecte de la FECYT «Estratègia, cooperació i justícia: matemàtiques per a la societat» (ECOJUST), i té l’objectiu de donar a conèixer de manera clara, senzilla i divulgadora, però a la vegada rigorosa, algunes aplicacions pràctiques de les matemàtiques en la resolució de problemes socials. Per il·lustrar com reparteix la societat els beneficis i les obligacions, la mostra aborda alguns casos concrets: Com s’assignen les places d’una escola bressol o d’una residència? Com es determina l’impost sobre la renda? On se situen un abocador o una depuradora, i com es compensa aquest greuge? A qui s’assigna l’únic ronyó disponible per a un trasplantament?
D’altra banda, al vestíbul de l’Edifici Històric s’hi exposaran algunes de les obres presentades a la gala final del projecte de divulgació científica NeuroArt, que vol acostar el funcionament del sistema nerviós humà al públic escolar, i convida els centres educatius a fer representacions artístiques del sistema nerviós, tant de l’estructura, com de les funcions o la plasticitat. En l’edició d’aquest any hi han participat dinou centres i quasi un miler d’alumnes.
Finalment, també es podrà visitar l’exposició «Women of mathematics throughout Europe», que té com a objectiu oferir una visió del món de les matemàtiques a través de fotografies (de Noel Tovia Matoff) i extractes d’entrevistes (de Sylvie Paycha i Sara Azzali) a tretze matemàtiques de tot Europa. D’aquesta manera, es vol visibilitzar el paper de les dones matemàtiques i oferir referents femenins —sovint poc presents— a les noves generacions.
