Tal com havia anunciat fa pocs dies, el Telescopi de l’Horitzó d’Esdeveniments (EHT per les seves sigles en anglès), una xarxa de vuit radiotelescopis terrestres creada gràcies a la col·laboració entre diversos països i institucions, ha presentat la primera imatge directa d’un forat negre que s’ha obtingut mai. Dissenyat precisament per aquesta finalitat, els astrònoms responsables d’aquest èxit sense precedents han mostrat aquesta fotografia en rodes de premsa simultànies que han tingut lloc aquest dimecres al matí a diversos llocs del món.
La imatge correspon al forat negre que hi ha al centre de la galàxia el·líptica Virgo A, també coneguda com Messier 87, que és a uns 55 milions d’anys-llum de nosaltres i que té una massa aproximada 6.500 milions de vegades més gran que la del nostre sol.
La xarxa EHT connecta telescopis d’arreu del món per tal de formar-ne un de virtual, de la mida de la Terra, que té una sensibilitat i una resolució sense precedents i ofereix als científics una nova eina per estudiar els objectes més extrems de l’Univers, els forats negres, l’existència dels quals va ser predita per Albert Einstein a la seva teoria general de la relativitat. Precisament, aquesta imatge arriba quan es compleixen cent anys del primer experiment que va demostrar la validesa d’aquesta teoria, el 1919.
El director del projecte EHT, Sheperd S. Doeleman, ha afirmat l’obtenció d’aquesta imatge “és una fita científica extraordinària” i ha recordat que, per aconseguir-la, s’ha comptat amb la col·laboració de més de 200 investigadors de tot el món.
Els forats negres són objectes amb una massa enorme però de mida molt petita. La seva presència, doncs, afecta tot el que hi ha al seu voltant de maneres increïbles, doblegant l’espai-temps i escalfant fins a temperatures altíssimes qualsevol cosa que hi sigui a prop a causa de la seva enorme força gravitatòria.
“Enmig d’una regió brillant, com disc de gas incandescent, esperàvem que el forat negre creés una regió fosca semblant a una ombra, una cosa predita per la teoria general de la relativitat d’Einstein que no havíem vist fins ara”, ha explicat Heino Falcke, del Consell Científic de l’EHT. “Aquesta ombra”, ha afegit, “causada per la curvatura i la l’atracció gravitacional de la llum a l’horitzó d’esdeveniments, revela moltes coses de la natura d’aquests objectes fascinants i ens ha permès mesurar la massa enorme del forat negre M87”.
Gràcies a la xarxa EHT s’ha pogut veure una estructura en forma d’anell amb una regió central fosca, “l’ombra” del forat negre. “Un cop vam estar segurs que havíem capturat ‘l’ombra’, vam comparar les nostres observacions amb models informàtics extensius que inclouen la física de l’espai corbat, la matèria superescalfada i camps magnètics molt potents. Moltes de les característiques de l’imatge observada encaixen sorprenentment bé amb el nostre enteniment teòric”, ha remarcat Paul T.P. Ho, membre del consell de direcció de l’EHT. “Això ens fa confiar en la intepretació de les nostres observacions, inclosa l’estimació de la massa del forat negre”, ha reblat.
El comissari europeu de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas, també ha parlat sobre aquesta fita, realitzada en part gràcies al finançament de la Comissió Europea: “la ficció sovint inspira la ciència, i els forats negres han esperonat des de fa molt els nostres somnis i la nostra curiositat. Avui, gràcies a la contribució de científics europeus, l’existència dels forats negres no és només un concepte teòric. Aquest descobriment increïble prova una vegada més com treballar juntament amb companys de tot el món pot dur a aconseguir l’impensable i a moure els horitzons del nostre coneixement”.
4 
