La proximitat de les estrelles binàries fa més possible l'aparició de la vida

Els esdeveniments que fan que les estrelles s'acostin, com el pas d'una tercera estrella, fan créixer la zona d'habitabilitat dels sistemes solars binaris
Zona d'habitabilitat
Model mostrant la zona d'habitabilitat d'una estrella i planetes que són massa a prop, massa lluny o a la distància justa de l'astre | NASA

Els sistemes planetaris, durant els seus inicis, són ambients amb condicions molt dures. Els móns tot just acabats de néixer orbiten a l'interior de les anomenades 'guarderies estel·lars', amb astres propers que fan molt possible que es produeixin fenomens extremadament violents. Tot i això, un equip de la Universitat de Sheffield, a Anglaterra, ha demostrat que aquesta situació també pot tenir efectes positius en la mida de la zona d'habitabilitat dels sistemes solars, aquella on hi pot haver aigua en estat líquid i, per tant, s'hi pot desenvolupar vida de la manera com l'entenem, especialment als sistemes binaris, amb dues estrelles al centre.

 

Segons expliquen a un article publicat a la revista 'Monthly Notices of the Royal Astronomical Society', el pas d'una tercera estrella per un sistema binari pot fer que la parella s'apropi i, d'aquesta manera, la zona habitable, també coneguda com a 'zona de Goldilocks', s'eixampli, fent més probable que un o més planetes hi orbitin. Aquesta dada és especialment important si tenim en compte que, a la nostra galàxia, es calcula que un terç dels sistemes estel·lars són sistemes de dues o més estrelles. Si aquestes estan molt separades, cadascuna té la seva pròpia zona d'habitabilitat però, si s'apropen, les zones se superposen i creixen, fent més possible que els planetes que l'orbiten tinguin les condicions necessàries per al desenvolupament de la vida.

 

Vista artística de la superfície del planeta Pròxima b orbitant la nana vermella Pròxima Centauri | ESO/M. Kornmesser

 

Gràcies a l'ús de simulacions per ordinador, els investigadors van elaborar un model de les interaccions entre les estrelles joves a l'interior de les 'guarderies' i com aquestes podien influir als sistemes binaris. Els resultats indiquen que, en un clúster de 350 sistemes binaris, 20 d'ells acabarien més juntes i, per tant, la seva zona d'habitabilitat augmentaria. En altres, les zones d'habitabilitat d'estrelles binàries més separades se superposaven, fent encara més probable la presència de planetes on es pot desenvolupar vida. En un moment com aquest, en què la cerca d'exoplanetes (i, entre ells, dels que són a la zona d'habitabilitat dels seus sistemes) és més intensa que mai, aquest treball podria resultar molt útil.

 

Les properes fases d'aquesta investigació consistiran a fer servir més models informàtics per esbrinar si els elements negatius dels processos que pateix una estrella jove són més poderosos que els positius. Per exemple, es pot estudiar si la calor interna del nostre planeta és degut a que el Sol va néixer a prop d'una supernova que, tot i que a dia d'avui seria catastròfica, en el passat podria haver contribuit a fer de la Terra un lloc idoni per al desenvolupament de la vida.



Comentaris

envia el comentari