La cria de peixos, crustacis, mol·luscos i plantes aquàtiques és un sector potent a Espanya. De fet, l’Estat espanyol és un dels països de la Unió Europea amb més collita en aqüicultura, amb més de 300.000 tones i amb un valor de la producció de 470 milions d’euros, i ocupa més de 40.000 persones. Tal com explica la universitat a la seva pàgina web, la UOC, desenvoluparà una tecnologia per facilitar el monitoratge dels paràmetres bàsics a l’aigua per a millorar el benestar animal, reduir la despesa energètica i optimitzar l’aprofitament de l’aliment i la planificació del creixement dels peixos i les algues. El projecte Aqüicultura Digital Oberta implantarà sensors de baix cost per controlar el pH, la temperatura, la terbolesa o l’oxigen a diverses instal·lacions de Catalunya, on hi ha 150 empreses que s’hi dediquen, amb més de 2.000 llocs de treball.
L’ADO impulsarà solucions que permetin la digitalització del sector amb elements bàsics. Facilitarà sistemes d’adquisició de dades, a més de plataformes de codi obert per a emmagatzemar-les i visualitzar-les. Un dels objectius és definir formats de dades i estàndards que permetin obtenir casos d’èxit amb inversions molt menors respecte d’altres tecnologies. “Un sistema de digitalització de dades al qual es pot connectar un sensor de terbolesa pot costar uns 4.500 euros, mentre que una solució amb eines de codi obert, més bàsica però funcional, menys de 400, cosa que suposa un estalvi d’un 90%”, destaca Xavier Vilajosana, coordinador del projecte. “No pretenem fer competència al sector sinó dinamitzar-lo, motivant la digitalització, desenvolupant demanda i, per tant, competència”, afegeix Vilajosana.
La iniciativa crearà solucions que no requereixin intervenció humana ni expertesa. “Completarem la cadena tecnològica aportant el disseny dels elements de maquinari i esquemes per a integrar-los, la tecnologia de comunicació que permetrà extreure les dades generades i el programari per a emmagatzemar-les, visualitzar-les i processar-les”, explica el líder del grup Wireless Networks Research Lab, que duu a terme aquesta recerca juntament amb l’investigador Pere Tuset. L’ADO facilitarà la validació de les expectatives , quantificant el creixement de la producció, la qualitat i els seus beneficis. “Comporta una millora tecnològica sense precedents en l’aqüicultura, un sector de producció primària en què l’adopció de tecnologia ha d’estar motivada per casos d’èxit i inversions limitades, sobretot en territoris on els productors són de mida petita o mitjana”, determina Vilajosana. A més, segons l’equip, la digitalització permet un coneixement més acurat del funcionament i l’evolució dels sistemes de producció, millorant la gestió de les infraestructures i, com a resultat, comporta un estalvi energètic fruit d’una planificació òptima dels processos.
D’altra banda, la tecnologia permet millorar la gestió sanitària i el benestar animal perquè controla millor la qualitat de vida dels éssers vius. Un altre dels seus beneficis és la reducció de les lesions i accidents associats a tasques de control, ja que no s’han de fer manualment. Els sensors es dissenyaran per a ser alimentats amb bateries que puguin usar fonts d’energia com la solar o l’eòlica, contribuint a la sostenibilitat del sistema. Els usuaris podran accedir a les seves dades i crear taules de visualització consultables des d’un ordinador o un dispositiu mòbil. A més, es definirà una interfície de programació d’aplicacions que permetrà a tercers integrar les dades.
L’aqüicultura s’emmarca a la UE dins del creixement blau, una estratègia europea a llarg termini de suport al desenvolupament sostenible dels sectors marí i marítim. És la contribució de la política marítima integrada a la consecució dels objectius de l’Estratègia 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. L’economia blava representa 5,4 milions de llocs de treball al continent i un valor afegit de gairebé 500.000 milions d’euros a l’any.
