La primera expedició britànica que ha explorat l’Antàrtida a la recerca de meteorits ha estat un èxit absolut, segons informa la cadena BBC a través de la seva pàgina web. Durant la missió, que va durar quatre setmanes, la doctora Katherine Joy, de la Universitat de Manchester, i la guia Julie Baum, de la British Antarctic Survey -la missió britànica permanent al continent glaçat- van explorar la zona propera a les muntanyes Shackleton, al nord de l’Antàrtida, i van aconseguir trobar trenta-sis mostres d’objectes caiguts de l’espai.
Els meteorits trobats són de mides molt diferents, d’entre uns quants centímetres i el tamany d’una pilota de futbol, i van ser localitzats molt ràpidament a causa del gran contrast que aquestes roques negres, cremades per l’entrada a l’atmosfera del nostre planeta, fan amb el blanc que ho cobreix pràcticament tot.
De fet, segons afirma la BBC, dues terceres parts dels meteorits que s’han trobat la món han estat trobats allà. A més, encara hi ha un altre fet que resulta molt útil per trobar-ne: el moviment del gel, normalment, fa que els meteorits que hi queden enterrats es vagin movent en direcció a la costa i acabin al mar. Quan hi ha una cadena muntanyosa, però, com és el cas de les muntanyes Shackleton, el gel puja cap amunt i, quan el vent l’erosiona, acaba tornant a deixar exposades les roques caigudes del cel.
Aquesta primera expedició ha estat una prova per posar a punt, de cara a la temporada vinent, un projecte que mirarà de trobar uns meteorits molt específics: els de ferro. Aquest tipus d’objectes, tot i que generalment representen un 5% dels meteorits trobats al món, en el cas de l’Antàrtida només són un 0,5%, una circumstància que se sospita que és a causa de les seves mateixes característiques: com que és un metall conductor de la calor, un meteorit de gel exposat la llum del Sol s’escalfa i fon el gel, tornant a caure cap avall.
Segons alguns càlculs, això voldria dir que hi hauria d’haver molts meteorits de ferro a uns 30 centímetres de profunditat, sota la capa de neu i gel. És per això que, durant aquesta expedició, també s’ha posat a prova una mena de detectors de metalls que, incorporats a les motos de neu amb què Joy i Baum es desplaçaven per l’Antàrtida, exploraven què hi pot haver sota la superfície del gel.
Després de l’èxit de la missió, tant en la recollida de meteorits com en la prova del detector de metalls, la següent fase començarà durant la temporada vinent. De moment, les trenta-sis mostres obtingudes són en un vaixell, anant cap a Anglaterra en un viatge que té com a destinació final Manchester, on arribaran el proper mes de juny.
