El president Torra es reuneix per primer cop amb les entitats ecologistes catalanes

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, també va ser present en una trobada on es van exposar alguns dels principals problemes mediambientals del país
Quim Torra i Damià Calvet durant la seva reunió amb entitats ecologistes
Quim Torra i Damià Calvet durant la seva reunió amb entitats ecologistes | ADENC

El president de la Generalitat, Quim Torra, es va reunir aquest dimecres a Palau amb una delegació d'entitats ecologistes de tot el país juntament amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Els orígens de la reunió són en la demanda feta per les entitats durant l’acte institucional del Dia Mundial del Medi Ambient, el passat mes de juny. Entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya (FEdC) van interrompre breument l'acte, desplegant una pancarta on demanaven un gir en les polítiques ambientals del Govern i la restitució del Departament de Medi Ambient. En aquell moment, el President es va comprometre a escoltar les seves demandes i és per això que es va celebrar aquest primer encontre. El president de FEdC, Ramon Minoves, va agrair la "resposta democràtica" de Torra en accedir a reunir-se amb ells i va reiterar la demanda feta aleshores, que té el suport de més de quaranta entitats ecologistes i de defensa del territori. A més d'això, però, es van tractar els temes més mediambientals i de sostenibilitat més importants que, en el seu parer, afecten el nostre país.

 

Marta Balldossera de IAEDEN-Salvem l’Empordà i Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, van exposar l'objectiu de la planificació territorial sostenible com un dels punts clau de la política ambiental del present i el futur. Tot i felicitar el Govern per la valentia en decretar la moratòria a la Costa Brava, van remarcar la necessitat que l'aprovació no tingui marxa enrera  i representi un punt d'inflexió que s’estengui en la planificació urbanística i territorial arreu de Catalunya. Si la sostenibilitat -des d'una perspectiva àmplia i real- és ignorada, tant la moratòria com el Pla Director no serviran per a res i, van afirmar, agreujaran les problemàtiques urbanístiques que es pateixen des de fa quaranta anys. En aquest mateix sentit, tots dos van apuntar que el país s'està mobilitzant i que apareixen altres plataformes SOS preocupades per l'especulació immobiliària, reivindicant una planificació coherent i racional a mida de les necessitats de la població.

 

Municipis afectats
Els 22 municipis afectats per la moratòria | Departament de Territori i Sostenibilitat

 

La producció, recuperació i gestió dels residus també van ser un tema a destacar. Mercè Girona, de CEPA-EdC, va donar algunes dades sobre el model de gestió de residus actual, que troba obsolet i que ha dut, va afirmar, a un creixement de la seva producció i a una recuperació de només el 33%. Per a ella, hi ha un "tall profund" entre el discurs de les administracions: l’economia circular, la prevenció i el Residu Zero, topen amb una realitat que crea conflictes ambientals al territori. És per això que va demanar al president que faci aplicar la prioritat de la gestió pública dels residus que ordena la Directiva Europea, que marca que la recuperació és preferent sobre la “recuperació” d’energia (incineració). 

 

Per la seva banda, Ginesta Mary, del Grup de Defensa del Ter, va atacar el model de ramaderia industrial porcina exposant que a Catalunya el 41% de les masses d'aigua estan contaminades amb nitrats per l'excés de concentració de porcs a l'entorn de l'Eix Transversal, especialment a les comarques Gironines, de Lleida i Osona. Mary va titllar les solucions plantejades per les administracons de "màgico-tecnològiques" i va proposar clarament que el camí passa per reduir la cabana porcina i adequar-la a la capacitat del país. A més, Montse Farrés, de la Vall del Ges, va recordar que l'activitat industrial del porcí té conseqüències greus per al medi i per als humans causades per les dejeccions ramaderes, les granges intensives i els escorxadors.

 

L'excedent de purins és un dels temes de debat a algunes zones de Catalunya | VIA Empresa

 

La biodiversitat i preservació del patrimoni natural, és clar, també van ser un dels pilars de la reunió. Xavi Jiménez del GEPEC (Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre) i Joan Vázquez d’IPCENA (Lleida) van criticar una normativa catalana "antiquada i desfasada" que fa que, sovint, es recorri a la normativa de l'Estat, que ha incorporat a la baixa les directrius europees. En temes d'espais naturals protegits, es va denunciar el dèficit pressupostari, de personal i d'infraestructures que impedeix la seva bona gestió, a més de la manca de Plans Especials de Protecció del Medi Natural i del Paisatge a la majoria de parcs naturals i espais protegits. Aquests documents permeten l'aplicació d'accions de gestió i conservació als espais però el Parc Natural del Delta de l'Ebre, per exemple, va ser declarat l'any 1983 i encara no en té. També es va exposar la falta de competències dels òrgans de gestió, que en temes forestals, de caça i pesca depenen d'un Departament d’Agricultura a qui atribueixen criteris productivistes i no de protecció. Tot plegat, creuen, fa que les competències dels parcs siguin més simbòliques que reals. Per això van que tinguin competències plenes en el seu àmbit territorial i també van criticar l'abandonament i la no-gestió de moltes reserves naturals de Catalunya.

 

Fageda al Parc Natural del Montseny | Consorci Forestal de Catalunya

 

El president Torra va agrair la visió i els exemples aportats i va manifestar el seu compromís amb el reequilibri territorial. També va recordar que el procediment per posar en peu l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat continua i va alertar que la manca de recursos i l’ofec econòmic de l’Estat, xifrat en 16.000 milions pel conseller Calvet, no permeten abordar o alenteixen la voluntat del Govern d'abordar temes claus tant socials com mediambientals. Tot i això, el conseller Calvet va anunciar la posada en marxa d'algunes mesures. Davant la falta de temps per continuar el debat, el president va emplaçar els assistents a una nova trobada per continuar i completar el debat sobre el canvi demanat de les polítiques ambientals i sobre la conveniència de recuperar el Departament de Medi ambient.