Pràctiques agrícoles al rescat dels pol·linitzadors en crisi

Els pol·linitzadors són essencials per al funcionament dels ecosistemes naturals i per a la seguretat alimentària
Les abelles són les més conegudes d'entre tots els pol·linitzadors
Les abelles són les més conegudes d'entre tots els pol·linitzadors | Laura Roquer Beni

Els pol·linitzadors faciliten la reproducció de les plantes i per això desenvolupen una funció ecològica clau en el manteniment de la diversitat vegetal del planeta i en bona part de l’agricultura global. La seva importància en la producció d’aliments és essencial, i és que tres de cada quatre cultius que produeixen fruits o llavors per al consum humà en depenen en algun grau. La FAO lidera la coordinació i iniciativa internacional sobre els pol·linitzadors i inclou en els seus plans d’acció promoure els seus serveis ecosistèmics en l’agricultura sostenible. Sovint, quan s’ha parlat de pol·linitzadors, l’abella de la mel ha centrat l’atenció, però en realitat és un grup d’organismes molt divers; hi trobem espècies diürnes i nocturnes, des d’animals invertebrats com els insectes (abelles silvestres, escarabats, mosques, papallones...) fins a vertebrats com colibrís o ratpenats. 

 

Des de fa unes dues dècades, la preocupació per la davallada en l’abundància i la diversitat dels insectes pol·linitzadors en algunes parts del món i els impactes que això té en la producció d’aliments i la salut dels ecosistemes ha augmentat. Una de les principals causes d’aquesta davallada és la intensificació de pràctiques agrícoles que impliquen l’ús d’agroquímics (insecticides, herbicides o fungicides) i una simplificació del paisatge per l'increment de monocultius. Altres causes inclouen la desforestació, els canvis d’usos del sòl i consegüent destrucció d’hàbitat, la introducció d’espècies exòtiques i/o invasores, la pèrdua de diversitat floral i el canvi climàtic, si bé realment és la combinació d’aquests factors, i d’altres que encara no es coneixen prou, la que provoca el declivi. Per tant, és necessari ampliar la base del coneixement sobre els pol·linitzadors -biologia, interaccions, comportament, efectes letals i subletals dels pesticides, serveis ecosistèmics que realitzen- per entendre com conservar-los i gestionar-los en diferents ecosistemes, també l’urbà, i als agroecosistemes. Tots aquests temes es van discutir el passat novembre a Barcelona en la XVI Jornada del CREAF, la Societat Catalana de Biologia i la Institució Catalana d’Història Natural, que va comptar amb la participació d’experts i expertes en l’àrea, entitats i administracions.

Ratpenat
Els ratpenats, com aquest trobat a Barcelona, també tenen un paper important com a pol·linitzadors   | Jaume Marlès

Tot i les mancances, es disposa de molta informació per revertir la disminució de les poblacions d’insectes pol·linitzadors i mitigar-ne els impactes. Reduir i limitar els plaguicides és una de les accions claus. De fet, en 2018, la UE va prohibir l’ús exterior de plaguicides amb neonicotinoides ja que suposen una amenaça per a ells. A més a més, l’agricultura ecològica i algunes pràctiques agrícoles els beneficien en diversificar el paisatge i afavorir els processos naturals com a part de la producció d’aliments. Per exemple, un article publicat per 'The Royal Society' en 2018, on van participar investigadors del CREAF i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, conclou que l’heterogeneïtat del paisatge que resulta d’una agricultura menys intensiva, amb més diversitat de cultius i camps més petits i irregulars, i per tant amb més marges, afavoreix la diversitat i l’abundància dels insectes pol·linitzadors en Europa occidental. Els resultats d’aquest estudi adverteixen que quan el maneig es basa en pràctiques agrícoles intensives, en canvi, la diversitat de cultius no els beneficia. En aquesta direcció, podríem destacar la importància de promoure la creació d’àrees protegides, restaurar hàbitats naturals i gestionar-los correctament. També des del CREAF, l’equip d’investigació liderat per Anselm Rodrigo i Jordi Bosch ha publicat una guia per a la revegetació de les vores de les infraestructures viàries que suposaria una millora de la connexió entre les poblacions i un augment de la superfície de l’hàbitat dels pol·linitzadors. A més a més, aquesta guia presenta pràctiques per assegurar la disponibilitat de substrats de nidificació per a les abelles silvestres. 

Un exemplar d'Osmia pera
Un exemplar d'Osmia pera | Laura Roquer Beni

A banda d'estudiar les causes i conseqüències del declivi dels pol·linitzadors, a Catalunya s'està estudiant com millorar la pol·linització de diversos fruiters a Lleida i Girona gràcies a l’Osmia cornuta, una abella solitària autòctona, coneguda popularment com a “primavera”, pel seu vol primerenc, o “abella de forat” per com nidifica. Moltes abelles silvestres no viuen en ruscos com ens imaginem normalment. Els sòls, de fet, són un dels elements on algunes abelles solitàries troben el lloc per nidificar. Precisament, a les comarques de l’Ebre anomenen sòls de panal uns de formats sobre materials sedimentaris molt homogenis i fins, que científicament es coneixen com a loess, i on es troben agrupacions de forats fets per aquests insectes. Amb tot, encara se sap poc sobre les característiques de tipus de sòl i la textura, grau de compactació i humitat que requereixen per nidificar. L’agricultura ecològica, a banda dels recursos florals, té molt present la importància dels sòls. Hi ha un recull de pràctiques agroforestals que tenen com a objectiu protegir i proporcionar llocs potencialment aptes per a la nidificació d’insectes pol·linitzadors: mantenir àrees sense llaurar, assegurar l’accés a superfícies de sòl nu, mantenir restes vegetals i troncs d’arbres morts, conservar les parets de tàpia, instal·lar canyes buides de diferents diàmetres o fins i tot piles de sòl on els insectes puguin fer els nius a prop dels camps que els proveeixen de pol·len i nèctar. 

 

A més a més, podem aportar a tot plegat des dels nostres horts, jardins, i ciutats, fent-los més atractius per als pol·linitzadors, cultivant diverses plantes autòctones que floreixin en diferents èpoques de l’any... Informar i conscienciar  sobre la importància del pol·linitzadors a la pagesia i el públic general és essencial perquè aquestes mesures s’apliquin i donin resultats, però ha d'anar acompanyat de recolzament dels governants i les institucions que acaben prenent les decisions.

 

Andrea Vidal Durà (Castalla, 1989) és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de València, màster en Gestió de Sòls i Aigües per la Universitat de Lleida i doctora en Biogeoquímica Ambiental per la Universitat de Leeds (Anglaterra). Actualment treballa com a investigadora postdoctoral al departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament a l’equip d’Edafologia i Química Agrícola.