Els plàstics perjudiquen els bacteris que produeixen el 10% de l'oxigen de la Terra

La contaminació dels oceans té efectes negatius per al fitoplancton que, en fer la fotosíntesi, captura diòxid de carboni i allibera oxigen, frenant l'escalfament global i fent respirable l'aire
Bossa de plàstic surant al mar | Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units

El 10% de l'oxigen que respirem té el seu origen en un sol gènere d'organismes que viuen als oceans: els Prochlorococcus, un tipus de cianobacteris que, tot i que són els éssers vius més petits que es coneixen que fan la fotosíntesi -mesuren 0,00006 centímetres- són tan abudants que també se'ls considera els organismes més abundants de tots els que fan servir la llum del Sol per convertir el diòxid de carboni en compostos orgànics. Aquests éssers microscòpics, segons explica un estudi publicat a la revista 'Nature Communications Biology' podrien córrer perill a causa de la contaminació per plàstics que, causada pels humans, de retruc podria amenaçar la majoria de la vida del nostre planeta, a causa del seu paper cabdal en la producció d'oxigen i en la retirada de diòxid de carboni de l'atmosfera.

 

L'exposició als productes químics amb què es tracta el plàstic, afirma el treball, perjudica el creixement, la fotosíntesi i la producció d'oxigen dels Prochlorococcus. Aquesta investigació, duta a terme per científics d'universitats australianes i daneses, és la primera que es fa sobre l'efecte de la contaminació en els organismes més petits dels nostres oceans i demostra clarament els efectes més negatius i més desconeguts que té la presència de plàstics al mar tant en la cadena tròfica dels mars com en el cicle del carboni. Tot i que en el cas d'altres productes químics sí que se'n coneixien les conseqüències, com és en el cas dels mamífers marins no se sabia pràcticament res de com els plàstics podien afectar aquests petits organismes que són crucials per al manteniment de la composició de la nostra atmosfera i, en conseqüència, del clima de la Terra.

Fitoplàncton a la badia de Biscaia | Wikimedia Commons

 

En concret, els científics van exposar dues varietats de Prochlorococcus als productes químics que s'alliberen de dos tipus de plàstic habituals: el PVC i el polietilè d'alta densitat. Així és com es van adonar que, a més d'alterar l'expressió d'una gran part dels seus gens, aquests productes també dificultaven el seu creixement i la seva fotosíntesi, reduint la quantitat d'oxigen que produïen. Aquests resultats indiquen que, en l'avaluació de l'impacte negatiu que té la contaminació per plàstics en els organismes del planeta, també s'han de tenir en compte els microbis, especialment els que tenen unes funcions ecosistèmiques més importants, com és el cas dels que realitzen la fotosíntesi. El desenvolupament de substituts per al plàstic o la investigació en altres que siguin més fàcilment reciclables, doncs, podria ser encara més urgent que no ens pensem, ja que la degradació del fitoplàncton marí podria tenir un efecte catastròfic per a tots els ecosistemes del món.