Un nou estudi publicat a la revista ‘Science’ i elaborat al Laboratori Crowther de l’ETH de Zuric (Suïssa) conclou que fer augmentar la superfície forestal del món en mil milions d’hectàrees –una superfície semblant a la dels Estats Units– podria tenir un impacte enorme i frenar l’escalfament global. Segons els càlculs fets durant aquesta investigació, l’espai disponible per a boscos arreu del món és molt més gran que no es pensava i, si s’ocupés, la concentració de CO2 atmosfèric podria baixar fins a un 25%.
Aquesta xifra, és clar, convertiria aquest projecte titànic de reforestació en la solució més efectiva que s’ha trobat fins ara per al canvi climàtic i, fins i tot si es desplegués només parcialment, seria una ajuda inestimable per compensar la lentitud amb què s’està produint la transició energètica per reduir les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle. Altres investigadors, en canvi, consideren que els resultats de l’estudi són “massa bons per a ser certs”.
Com és ben sabut, l’absorció de diòxid de carboni com a part de la fotosíntesi ha fet dels vegetals, del fitoplàncton als arbres més grans, un element clau en l’equilibri de la Terra, controlant les concentracions de CO2 a l’atmosfera. Davant del problema que suposen les emissions d’origen humà, més del que tota la fotosíntesi de la Terra és capaç d’absorbir, el darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va dir que, si bé limitar l’augment de la temperatura mitjana de la Terra era possible, una de les mesures que calia prendre era plantar 1.000 milions d’hectàrees de bosc.
El que no estava tan clar, però, és que hi hagués tant d’espai disponible. Aquest estudi, doncs, volia mostrar no només que sí que es pot augmentar en 1.000 milions d’hectàrees la superfície forestal del món sinó, també, on es podien plantar i quin impacte tindria en el CO2 atmosfèric.
Així doncs, els investigadors de l’ETH van fer servir un mètode anomenat fotointerpretació per analitzar les dades disponibles de 78.000 boscos del món i la van combinar amb Google Earth per crear un model que pogués calcular sobre un mapa quin era el potencial de coberta forestal del món. El resultat va ser que, tenint en compte els usos del sòl actuals, al món encara hi caben, aproximadament, 900 milions d’hectàrees de bosc.
Segons els càlculs dels científics, i tenint en compte que alguns arbres absorbeixen més CO2 que altres, un cop aquests arbres nous haguessin crescut podrien retirar-ne unes 200 gigatones, unes dues terceres parts de tot el CO2 extra que hem afegit a l’atmosfera de la Revolució Industrial ençà o, dit d’una altra manera, el 25% del total d’aquest gas que hi ha a l’aire.
Segons l’estudi, els indrets on hi ha més espai disponible per a boscos són Rússia (151 milions d’hectàrees), els Estats Units (103 milions), el Canadà (78 milions), Austràlia (58 milions), el Brasil (50 milions) i la Xina (40 milions). Tot i això, la velocitat a què s’està escalfant el món pot reduir el potencial de reforestació de grans zones del planeta, especialment les tropicals i, tenint en compte el que triguen a créixer els arbres, podria ser que el temps per implementar aquesta solució s’estigués acabant.
Mentre alguns científics i experts han celebrat la publicació d’aquest estudi, entre els quals Christiana Figueres, exresponsable de Canvi Climàtic de les Nacions Unides i persona clau en la signatura de l’Acord de París de 2015; altres investigadors s’han mostrat molt menys optimistes amb la “solució” al canvi climàtic que proposa el laboratori Crowther. En aquest sentit, tot i que l’eficàcia de plantar arbres per reduir el CO2 atmosfèric és innegable, les complicacions i el temps necessari ho fan molt més complicat i, a més, resultaria un pegat si, alhora, no es reduissin les emissions humanes de gasos d’efecte hivernacle a pràcticament zero.
La capacitat de captura de CO2 d’aquestes hipotètiques 900 hectàrees de bosc, a més, és dubtosa, ja que cada espècie d’arbre a cada latitud del planeta n’absorbeix a ritmes diferents i, per tant, fer una afirmació categòrica com la de les 200 gigatones podria ser massa agosarat.
