Tot i que han passat gairebé quaranta-dos anys des del llançament de les sondes Voyager 1 i 2, la planificació i la reativitat dels enginyers de la NASA han permès que continuïn estant operatives. A l’agència espacial nord-americana, però, volen que totes dues continuïn funcionant i enviant dades cientfífiques a la Terra, i és per això que els seus experts estan treballant en un nou pla per gestionar-les, cosa que inclou prendre un seguit de decisions difícils que tenen a veure amb els instruments que duen a bord i els propulsors que controlen el seu moviment.
Llençadas el 1977, totes dues sondes Voyager cada vegada tenen menys energia per fer funcionar el seu instrumental científic i els aparells que impedeixen que es refredin massa mentre es desplacen per l’espai profund, on les temperatures són extraordinàriament baixes.
Així, els enginyers i investigadors que les controlen han hagut de decidir quines parts rebien energia i quines s’apagaven, especialment en el cas de la Voyager 2, que duu un sensor més que la seva sonda germana. Fa poc, i després de discutir-ho molt, els directors de la missió van apagar l’escalfador del Subsistema de Raigs Còsmics (CRS), un instrument que, el novembre de 2018, va jugar un paper molt important a l’hora de determinar que la sonda havia abandonat l’heliosfera, la bombolla protectora que crea el vent solar. Des d’aleshores, les dues sondes Voyager han transmès dades sobre com interactua aquest vent amb els de l’espai interestel·lar.
L’equip de la missió ha confirmat que el CRS continua funcionant malgrat que la seva temperatura ha baixat fins a 50 graus sota zero, una constatació sorprenent ja que, durant les proves fetes abans del llançament de les sondes, només s’havia comprovat la seva resistència fins els -45ºC. És el segon cop que un dels instruments de les sondes continua funcionant en condicions més dures que aquelles per les que havia estat dissenyat.
La cap del programa Voyager, Suzanne Dodd, considera “increïble” que els instruments de les sondes estiguin sent tan resistents. A la pàgina web de la NASA, afirma que l’equip està “orgullós que hagin aguantat la prova del temps” i afegeix que “la llarga vida de les naus vol dir que ens enfrontem a escenaris que mai no havíem pensat que trobaríem”. Dodd, però, es mostra confiada: “continuarem explorant totes les opcions que tenim per mantenir les Voyager fent la millor ciència possible”.
A dia d’avui, la Voyager 2 continua enviant a la Terra les dades de cinc instruments. A més del CRS, també té dos aparells estudiant el plasma -gas amb àtoms ionitzats i electrons que suren lliurement-, un magnetòmetre -que mesura els camps magnètics- i l’instrument de partícules carregades de baixa energia. En el cas de la Voyager 1, només un dels dos sensors de mesura del plasma continua funcionant.
Actualment totes dues sondes es troben a més de 18.000 milions de quilòmetres del Sol i lluny de la seva calor, raó per la qual cal controlar la seva temperatura per assegurar que continuen funcionant. Si els conductes de combustible dels propulsors es congelessin, per exemple, les antenes podrien deixar d’apuntar a la Terra i d’enviar-hi dades, i és per això que les Voyagers van ser dissenyades per escalfar-se soles.
Totes aquestes operacions, però, necessiten energia, i totes dues sondes en tenen cada cop menys. L’energia de cadascuna d’elles prové de tres generadors elèctrics per radioisòtops (RTG), que produeixen calor gràcies a la desintegració natural del plutoni-238 i la converteixen en electricitat. Com que l’energia del plutoni que contenen va disminuïnt i la seva eficiència interna també, cada nau produeix uns 4W menys d’electricitat cada any, amb un descens acumulat del 40% d’ençà del seu llançament. La quantitat d’aparells que poden mantenir en funcionament, doncs, és limitat, i el nou pla de gestió d’energia de la missió explora diverses opcions, que inclouen apagar alguns altres escalfadors.
A més d’això, la degradació d’alguns propulsors també suposa un gran problema. Habitualment funcionen en petits pulsos que giren lleugerament les Voyager per mantenir les antenes en posició. El 2017, però, el control de la missió es va adonar que alguns propulsors de la Voyager 1 necessitaven més pulsos que abans i, per poder mantenir la seva orientació, van posar-ne en funcionament uns altres que no havien estat utilitzats des de feia 37 anys. Els propulsors de la Voyager 2 també s’estan degradant i s’haurà de fer una operació semblant. En aquest cas, el darrer cop que es van fer servir els propulsors va ser durant el pas de la sonda per Neptú, el 1989.
El pla dels enginyers de la missió Voyager hauria de permetre que les dues sondes continuïn recollint i enviant dades durant força anys més. Gràcies a aquestes naus, els científics han obtingut observacions inèdites dels límits entre el Sistema Solar i l’espai interestel·lar. Ed Stone, un dels membres de la missió, remarca que les Voyager “estan explorant regions que mai havien estat visitades abans, així que cada dia és un dia de descobertes”.
