Es compleixen 10 anys de Trenca, l’entitat que amb l’impuls d’Endesa treballa per a la protecció del voltor al Pirineu català. Ja fa una dècada que es va posar en marxa una xarxa de Punts d’Alimentació Suplementària (PAS), una iniciativa que ha contribuït a la preservació d’aquests ocells.
Aquests espais afavoreixen, també, la preservació d’altres espècies d’aus rapinyaires, com les àguiles daurades i els milans reials i negres. I els bons resultats d’aquesta iniciativa han dut a l’habilitació d’un nou PAS al Pallars Jussà
Amb tot el Pirineu català es consolida com un dels més grans refugis de voltors ja que és un dels pocs llocs on poden observar-se, juntes, les quatre espècies europees d’aquestes aus: el voltor negre, el voltor comú, l’aufrany i el trencalòs. Aquesta realitat és possible gràcies a la suma d’accions i iniciatives de conservació i reintroducció d’aquest grup d’espècies que s’estan duent a terme, entre els quals hi ha la xarxa de Punts d’Alimentació Suplementària (PAS), un projecte que va engegar l’ONG Trenca i que va poder créixer gràcies a la col·laboració d’Endesa. En els seus deu anys de trajectòria ha aportat molts bons resultats fet que ha dut a la posada en funcionament d’un nou PAS, al Pallars Jussà.
Els Punts d’Alimentació Suplementària estan estratègicament ubicats a diverses localitzacions al Pirineu i Prepirineu lleidatans. N’hi ha al PAS de Siall, molt a prop de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al terme municipal d’Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà, el de Cal Roger, al municipi del Montferrer i Castellbò, al nord de la comarca de l’Alt Urgell i el de l’interior de la Reserva de Caça de Boumort, destinat exclusivament al voltor negre.
En els deu anys de trajectòria del projecte, s’hi ha abocat més de 140.000 quilos de carronya. A diferència d’altres punts d’alimentació similars, des d’aquests PAS es prepara un menú específic adaptat a les diferents espècies necròfagues. Així, s’hi aporten peces petites de carronya, sobre tot guatlles i potes de xai i es distribueixen estratègicament pel recinte per afavorir la diversitat d’espècies que se’n beneficien.
Els resultats fins al moment han estat molt positius. S’hi han arribat a veure fins a 11 espècies diferents d’ocells que incorporen la carronya en la seva dieta habitual, entre les quals, algunes tan amenaçades com l’aufrany o el milà reial. En alguna ocasió, s’hi han aplegat fins a 20 voltors negres simultàniament a un dels PAS, provinents de la Reserva de Caça de Boumort, un espai on Trenca treballa en un projecte de reintroducció d’aquesta espècie des de fa 13 anys.
Són aquests bons resultats els que han animat a l’habilitació d’un nou PAS que s’ha instal·lat recentment al municipi de Senterada (Pallars Jussà) on, a més, es busca impulsar un desenvolupament rural sostenible amb l’impuls del turisme fotogràfic.
Els voltors, que no gaudeixen de gran bona fama, tenen, en canvi, un paper essencial en l’equilibri de la natura: són els sanitaris del camp i desenvolupen una gran tasca d’eliminació dels patògens que apareixen quan es podreixen els cadàvers, a més de representar un servei essencial per als ramaders. Malgrat que les diferents accions i iniciatives que s’estan duent a terme per a la seva conservació han dut a un augment de la població en els darrers anys, se segueix considerant els ocells necrògafs com espècies amenaçades o vulnerables degut a l’ús de verí al camp. D’aquí la importància de projectes adreçats, específicament, a la seva alimentació segura, com és aquest.
Trenca és una entitat sense ànim de lucre d’àmbit nacional i amb base a Lleida. Es va constituir l’any 1998, amb la finalitat de canalitzar esforços de persones amb l’interès comú de preservar i millorar el patrimoni natural. La tasca de Trenca es centra en lluitar contra l’extinció de la fauna autòctona, treballar per a un camp i una natura plena de vida i fomentar una relació més respectuosa entre els éssers humans i la natura a través de l’educació ambiental i la custòdia del territori. I des de fa 10 anys compta amb el suport d’Endesa que des de la seva primera Política Mediambiental aprovada l’any 1998 promou “la conservació de l’entorn naturals de les seves instal·lacions amb la protecció de les espècies de flora i fauna i els seus hàbitats”.
