Petrolieres, inversors i administracions, en guerra per la reducció d'emissions

Exxon bloca una votació que l'hauria obligat a complir l'Acord de París mentre Shell abandona un dels principals 'lobbies' del sector per la seva inacció a l'hora de frenar el canvi climàtic
Pous de petroli
Pous de petroli | D.P.

Les companyies petrolieres de tot el món es troben en mig d'un conflicte a tres bandes que les enfronta, amb aliances variables, amb les administracions -especialment nord-americanes i europees- i amb els seus propis inversors. El canvi climàtic i la necessitat de reduir les emissions de diòxid de carboni estan obrint una guerra en un dels sectors econòmics més grans del món, i el seu resultat podria tenir una influència molt gran en el futur de la lluita contra l'escalfament global. Els inversors fa temps que s'estan adonant que els seus beneficis corren en paral·lel al futur del planeta i que, per tant, lluitar contra el canvi climàtic és una prioritat si volen que les seves inversions continuïn sent viables i, fins it tot, que apareguin nous sectors econòmics amb possibilitats de donar-los rèdits.

 

Algunes associacions, amb actius que es mouen en l'ordre dels bilions (1.000.000.000.000) de dòlars, fa temps que estan fent pressió a algunes de les indústries on inverteixen els seus membres, com ara la del menjar ràpid o la del transport aeri, perquè prenguin mesures per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle i, així, assegurin el futur rendiment dels seus diners. Aquesta mateixa setmana, l'empresa petroliera nord-americana ExxonMobil va aconseguir evitar una resolució dels seus inversors que hauria instat la companyia, la quarta més gran del sector, a fer públiques les emissions derivades de les seves activitats i a adoptar objectius de reducció d'emissions que la dirigissin a complir l'Acord de París. Segons va explicar la cadena nord-americana CNN, la resolució, que no era vinculant, tenia el suport d'inversors amb uns 9,5 bilions de dòlars en actius i volia imposar la implementació de polítiques complexes per sobre de les decisions de la junta directiva.

 

Mercat de valors
Mercat de valors | Wikimedia Commons

 

La Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units, però, suposadament influenciada per l'escepticisme de l'Administració Trump sobre el canvi climàtic, la va impedir, frustrant les intencions dels inversors, que ja han anunciat que no es rendiran i continuaran lluitant per aconseguir introduir criteris ambientals a la companyia. Mindy Lubber, directora del grup d'inversors Ceres, part d'una coalició d'inversors compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic que compta amb 32 bilions de dòlars en actius, va titllar la decisió de la Comissió d'"incorrecta i desafortunada".

 

A l'altra banda d'aquesta lluita, algunes companyies petrolieres europees com Royal Dutch Shell, British Petroleum i Total sí que s'han proposat objectius d'emissions o estan en procés de fer-ho. BP, per exemple, va acordar vincular les bonificacions de 36.000 dels seus treballadors a objectius concrets per frenar el canvi climàtic, reflectint la pressió que no només els inversors europeus, sinó també els ciutadans i els governs, estan fent en aquest sentit. Shell, per la seva banda, no només va vincular els sous dels seus executius a la reducció d'emissions sinó que, aquesta mateixa setmana, va anunciar que abandonarà un dels 'lobbies' nord-americans més grans del sector a causa de diferències en les polítiques que proposen per controlar i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

 

Gasolinera Shell
Gasolinera de la companyia Shell | Wikimedia Commons

 

En un informe, el CEO de Shell, Ben Van Beurden, va destacar la importància "que les associacions de la indústria a què pertanyem no soscavin el nostre suport a l'Acord de París", signat per la majoria de països del món i que vol limitar tant com es pugui l'escalfament global tant per sota de 2ºC respecte la mitjana preindustrial i de què els Estats Units es van retirar l'any 2017, després de l'elecció de Donald Trump com a president. Segons afirma la mateixa CNN, la companyia va revisar les polítiques climàtiques de dinou 'lobbies' a què pertany, trobant correctes les de nou d'elles, alguns problemes en nou més i decidint abandonar American Fuel and Petrochemical Manufacturers, que no ha donat suport públic a l'Acord de París i que, a més, es va oposar al Pla d'Energia Neta de l'Administració Obama i als impostos a les emissions.

 

L'actitud de la indústria petroliera, doncs, que fonamenta directament el seus beneficisen un dels principals causants de l'escalfament global, està adoptant mesures diferents, en part, gràcies a la pressió dels seus inversors, però a dia d'avui no hi ha una posició única i sembla que la guerra oberta podria continuar durant força temps més. El seu final, però, podria arribar massa tard.