Per novena vegada en la història la NASA ha aterrat a Mart. Aquesta missió permet conèixer el planeta veí com mai s’havia fet abans gràcies al Perseverance, segons explica Fernando Abilleira, enginyer de l’organització americana, que va exposar les complexitats i la importància d’aquesta operació en una conferència organitzada pel Centre Gallec de Barcelona.
Una de les claus de la nova exploració de la NASA rau en la tecnologia del rover Perseverance, la qual és la més avançada que ha voltat mai per aquest planeta. Abilleira remarca que l’instrumental que incorpora aquest astromòbil està especialment dissenyat per trobar indicis de vida microscòpica a Mart. Se cerquen mostres de l’existència d’éssers vius fa aproximadament 3.000 milions d’anys.
El disseny de la missió també presenta una gran oportunitat per ampliar el coneixement que es té de Mart, concretament pel lloc d’aterratge triat: el cràter de Jezero. Es tracta d’un espai d’alt interès científic i un malson per als enginyers que han hagut de comandar l’operació, com exposa Abilleira. La naturalesa d’aquest racó del planeta vermell inclou obstacles com penya-segats, roques i dunes, però el seu passat com a llac el converteix en el lloc idoni per cercar senyals de vida.
Malgrat les dificultats l’equip de la NASA es prepara per fer un pas més respecte a les exploracions anteriors i per això ha preparat el rover per recollir mostres amb la intenció d’enviar-les a la Terra. L’objectiu respon a una necessitat molt clara, si es vol confirmar que en algun moment va existir vida a Mart cal estar-ne totalment segur. Abilleira assegura que tot i que el vehicle està equipat amb tecnologia pionera, res és comparable amb els laboratoris més avançats de la Terra.
Així doncs, la missió del Perseverance no s’acaba amb un recorregut de la superfície marciana sinó que es projecta a través dels anys fins a l’arribada de les mostres a la Terra. Per aconseguir una fita com aquesta Abilleira ha avançat que ja s’estan organitzant dos projectes amb col·laboració de l’Agència Espacial Europea (ESA, en les seves sigles angleses).
Les futures expedicions per recuperar les mostres es planegen per al 2027 i 2028. Malgrat estar en fase molt inicial l’enginyer gallec avança que es planteja enviat un orbitador que es mantindria voltant per l’òrbita marciana i una plataforma de la qual baixaria un rover petit que recolliria les mostres emmagatzemades al Perseverance. A continuació, el vehicle d’uns 200 kilograms dipositaria les mostres en un coet, el qual s’enlairaria per ser atrapat per l’orbitador i retornar a la Terra cap al 2031. “Sona una mica de ciència-ficció, però realment és com ho estem planejant”, assegura Abilleira.
Per l’enginyer una missió com aquesta requerirà col·laboració entre diversos països, la qual considera vital per obtenir bons resultats. No és una novetat, ja que, per exemple, el Perseverance inclou tecnologia espanyola. Abilleira considera que és un bon exemple i pot ser un fet que motivi a noves generacions a perseguir carreres en el món de la ciència.
