Les oques de galta blanca salvatges, una espècie migratòria habitual al nord d’Europa i fins a Grenlàndia, estan canviant els indrets on viatgen per alimentar-se per adaptar-se als canvis que està experimentant el clima, segons afirma un equip d’investigadors escocesos, noruecs, neerlandesos i britànics en un article publicat a la revista ‘Global Change Biology’. L’estudi, que s’ha basat en observacions fetes per experts al llarg de quaranta-cinc anys, és el primer a demostrar clarament com els animals salvatges estan mirant de trobar nous hàbitats a causa de l’augment de les temperatures. En el cas de les oques galtablanques, durant les darreres dècades han passat de migrar just per sota del Cercle Polar Àrtic a endinsar-s’hi molts quilòmetres, arriban al nord de Noruega.
Segons sembla, els primers a canviar la seva ruta migratòria van ser alguns exemplars d’oca i, més endavant, altres exemplars van seguir el seu exemple. La diferència climàtica és un factor essencial: si abans la neu cobria les zones més septentrionals durant l’època de la seva migració, ara ja s’ha fos i tota la zona és coberta per herba acabada de créixer, proporcionant-los un aliment preciós per a la seva supervivència. Les primeres a adonar-se d’això van ser les oques més joves, però els exemplars adults els van seguir. Tot i això, en arribar a la vellesa, els animals tornen a la ruta tradicional. Aquests patrons, observats pels científics, semblen indicar que les oques tenen una estructura social complexa que els permet colonitzar noves àrees força ràpidament.
Les oques galtablanques, però, no serveixen com a exemple del futur de totes les aus migratòries, ja que les poblacions de moltes altres estan caient ràpidament. El seu avantatge, que els permet adaptar-se al canvi climàtic, és que tenen prou zones alternatives que les poden proveïr de menjar com per, a base d’anys, canviar l’indret on migren i trobar-ne un on hi ha prou disponibilitat d’aliments i, alhora, prou pocs depredadors com per mantenir els seus números. Tot i que aquesta disponibilitat d’hàbitats pot ajudar altres animals, les diferències entre espècies pel que fa a relacions socials o a tendència a explorar nous territoris també pot marcar la diferència.
