Els ocells terrestres estan quedant confinats a les reserves naturals en algunes parts del món, augmentant el seu risc d’extinció, a causa de la pèrdua dels seus hàbitats, segons afirma un informe elaborat per científics de l’University College London (Anglaterra). Els investigadors van estudiar la biodiversitat de la zona coneguda com a Sondaland, al sud-est asiàtic, que comprèn la península de Tailàndia, Borneo, Malàisia, Sumatra, Java i Bali, i que és una de les regions més degradades biològicament de tot el planeta.
Publicat a la revista ‘Conservation Letters’, l’informe es fixa especialment en els galliformes, els ocells pesants i que s’alimenten a terra com ara els faisans, les guatlles i els tetraònids, les poblacions dels quals estan molt ben controlades i que, a més, són algunes de les espècies més amenaçades a moltes parts del món.
A Sondaland, 13 poblacions d’aquestes espècies, que suposen el 25% de la població total, han desaparegut a les zones desprotegides i només sobreviuen a les reserves naturals. L’illa de Sumatra és la que ha patit més intensament aquest fenomen i ha perdut el 50% de les espècies de galliformes que vivien fora de les reserves.
Així doncs, hi ha diverses espècies que només poden trobar-se en àrees protegides, cosa que fa preguntar-se quina és la raó final de la conservació de la fauna. Les reserves, diuen els experts, no havien tingut mai la intenció de ser el darrer refugi per a la superviviència de les espècies i, a més, comencen a estar amenaçades per les activitats humanes que es desenvolupen al seu voltant. La terra fora dels espais protegits es perd progressivament a causa de la deforestació per a la creació de camps de conreu, especialment d’oli de palma, i la construcció d’infraestructures.
La biodiversitat de les zones que no estan protegides és molt important per a la supervivència de les espècies, ja que permet la connectivitat, evitant l’endogàmia, i manté el bon funcionament dels ecosistemes. Per si això no fos prou, aproximadament el 20% de les reserves naturals de Malàisia i més del 40% de les d’Indonèsia estan patint una gran pressió humana.
Els responsables de l’estudi afirmen que Sondaland, una de les àrees més biològicament degradades del món, és un advertiment per a la resta del planeta de què pot passar si la reconversió dels usos del sól continua a aquest ritme. La finalitat de les accions de conservació no és la creació de petites illes de biodiversitat envoltades d’erms, i la resta de terres haurien de ser gestionades de manera que puguin seguir servint a la biodiversitat durant molt de temps, per permetre la mobilitat dels animals de les reserves naturals.
Tot i l’existència de zones protegides, la superfície forestal de Sumatra va caure un 5% entre 1990 i 2000, i els boscos protegits de Kalimantan van reduir-se un 56% entre 1985 i 2001. Les àrees protegides no sempre són permanents, i el seu estatus pot ser canviat. A Indonèsia, de fet, durant els darrers anys s’han perdut més de 8.000km2 de superfície protegida i, a mesura que van quedant aïlades entre carreteres, vies fèrries, camps de conreu i altres, els animals que hi viuen tenen més dificultats per adaptar-se al canvi climàtic.
A Borneo, per exemple, només un 12% de les zones protegides tenen unes condicions que permetin que, en el pitjor escenari d’escalfament global, la vida animal hi pugui sobreviure.
