L’escalfament dels oceans del món és molt més ràpid del què s’havia pensat fins ara, segons afirma un estudi conjunt de científics d’universitats i institucions nord-americanes i xineses. Aquest descobriment pot tenir unes implicacions enormes en el canvi climàtic i les previsions que se n’havien fet fins ara, ja que la gran majoria de la calor que els gasos d’efecte hivernacle retenen a l’atmosfera acaba emmagatzemada als oceans. I segons aquest darrer estudi, que ha estat publicat a la revista ‘Science’, l’escalfament és un 40% superior al que van estimar les Nacions Unides fa 5 anys, amb temperatures oceàniques que fa anys que baten els seus propis rècords. El 2018 no serà una excepció.
Els oceans han frenat l’escalfament global, o més aviat els seus efectes, absorvint el 93% de la calor que han acumulat els gasos d’efecte hivernacle emesos pels humans. L’escalfament de les aigües, però, està destruint els ecosistemes marins, augmentant la força dels huracans i fent que el nivell del mar pugi, efectes que empitjoraran a mesura que els oceans es continuïn escalfant, com es pot veure en la mort dels coralls arreu del món.
Monitoritzar i entendre la temperatura del oceans, però, sempre ha estat difícil, i els responsables d’aquest estudi han fet servir els tres millors treballs recents per mirar de trobar errades en les estimacions que s’havien fet fins ara i un quart que ha emprat un nou mètode i que refutava les estimacions de les Nacions Unides.
L’aigua calenta té un volum superior a l’aigua freda i, per tant, fa pujar el nivell del mar. De fet, el principal responsable d’aquest fenomen, al contrari del que es pensa, no és la fusió dels casquets polars sinó l’escalfament de la resta de les aigües. L’escalfament, però, no és uniforme, i és per això que el nivell del mar no puja igual a tot arreu. Les perspectives, en qualsevol cas, s’enfosqueixen, i fan encara més necessari mirar de limitar el màxim possible l’escalfament global en el futur.
