Observen taràntules amazòniques gegants caçant granotes, llangardaixos i rosegadors

Les quinze caceres fotografiades i gravades a la selva inclouen, fins i tot, una aranya de més d'un pam arrossegant una sariga acabada de capturar
Taràntula granota
Un exemplar gegant de ctènid caçant una granota | Roy Santa Cruz (Universitat de Michigan)

Un equip de la Universitat de Michigan, als Estats Units, ha aconseguit documentar una quinzena d' artròpodes gegants caçant a la selva amazònica. Les imatges, realment inquietants, inclouen fins i tot el vídeo d'una aranya de la mida d'un pam arrossegant un exemplar jove de sariga (opòssum) a través de la vegetació. El treball de camp ha estat publicat a un article a la revista científica 'Amphibian & Reptile Conservation' i volia mostrar les interaccions entre artròpodes -aranyes, escorpins, àcars i paparres- i petits vertebrats a l'Amazones. Finalment, a l'article publicat es documenten, majoritàriament, atacs d'aranyes de mida molt gran juntament amb alguns centpeus i una xinxa aquàtica gegant, que s'alimenten de granotes, gripaus, aranyes, serps i petits rosegadors.

 

 

L'estudi va demostrar que la quantitat de morts de petits vertebrats a causa de depredadors del fílum dels artròpodes és molt més gran que no es pensava. El lloc on es va dur a terme la recerca, una zona de la seva amazònica propera a la serralada dels Andes, al Perú, és un dels hàbitats amb l'ecosistema més divers del planeta. Després d'anys d'observacions d'altres animals, els investigadors van decidir fixar-se en els artròpodes, un dels grups més grans dels quals és el dels aràcnids, que s'alimenten de membres de tots els grans grups de vertebrats, siguin peixos, amfibis, rèptils, ocells o mamífers. El coneixement sobre aquesta activitat és molt limitada, però, i és per això que aquest treball inclou observacions fetes els anys 2008, 2012, 2016 i 2017.

 

Taràntula sariga
Aranya migalomorfa caçant una sariga | Maggie Grundler (Universitat de Michigan)

 

Gairebé totes les observacions es van fer de nit, quan els artròpodes depredadors estan més actius, i van capturar imatges espectaculars d'aquests animals i les seves preses. En el cas de la sariga, va ser vista quan era arrossegada per una taràntula gegantina que la mantenia agafada i, després d'una estona de resistència, es va quedar inerta. Aquest atac està confirmat com la primera observació d'un migalomorf -un grup d'aranyes de gran mida que inclou les taràntules- alimentant-se d'aquesta espècie de mamífer marsupial. Per caçar preses d'aquesta mida, els artròpodes depredadors han desenvolupat cossos adaptats per capturar les preses, com grans mandíbules i urpes, i verins per paralitzar-les, que contenen una gran varietat de proteïnes. 

 

Corall decapitada
Una serp de corall decapitada per un escolopèndrid | Joanna Larson (Universitat de Michigan)

 

Alguns altres exemples d'aquests artròpodes depredadors són grans aranyes de la família dels ctènids, conegudes com aranyes errants, unes de les més verinoses, alimentant-se de granotes i també d'un llangardaix. També es va observar un gran centípede de la família dels escolopèndrids menjant-se viva una serp i un altre centípede que havia decapitat una serp de corall, una espècie que pot ser mortal fins i tot per als humans, i se l'estava menjant.