La quantitat de residus plàstics que hi ha al mar és cada cop més gran i, des de fa un temps, s’ha fet molt èmfasi en la gravetat d’aquest problema. Per això, la Comissió Europea va proposar aquest dilluns una nova normativa de la UE que s’apliqui als 10 productes de plàstic d’un sol ús més habituals als mars i platges europeus. Juntament amb les arts de pesca perdudes o abandonades, aquests plàstics suposen el 70% de totes les deixalles marines.
La nova normativa, pensada per ser proporcionada i aconseguir els millors resultats possibles, es basarà en l’aplicació de mesures diferents en funció del producte. Si hi ha una alternativa assequible, el plàstic d’un sol ús serà retirat del mercat. Quan aquesta alternativa no existeixi, se’n limitarà l’ús reduint-ne el consum i imposant un etiquetatge, un disseny i unes obligacions respecte la seva gestió i recollida que els productors hauran de complir. Aquesta nova normativa farà que Europa prengui un paper capdavanter en la lluita contra un problema que té repercussions arreu del món.
Pel que fa a les arts de pesca, que representen el 27% dels residus que ens trobem a les platges, la Comissió vol completar l’actual marc normatiu implantant sistemes de responsabilitat dels seus fabricants, que hauran de fer-se càrrec dels costos de la recollida de residus provinents de les instal·lacions portuàries receptores i del seu transport i tractament i també hauran de cobrir les despeses de les campanyes de sensibilització.
Segons el vicepresident primer de la Comissió i responsable de desenvolupament sostenible, Frans Timmermans, aquesta mesura mostra com la CE compleix el seu compromís d’“actuar en les coses grans i importants i deixar la resta als estats membres”. En aquest sentit, Timmermans ha afirmat que “els europeus han d’actuar plegats per resoldre aquest problema”, en referència a la gran abundància de deixalles plàstiques al mar.
Per la seva banda el vicepresident responsable d’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat, Jyrki Katainen, ha remarcat que el plàstic “és fantàstic” però que “l’hem de fer servir de manera molt més responsable”, remarcant que els d’un sol ús “no són una opció econòmica ni ambiental intel·ligent”. En el seu parer, les propostes de la Comissió “ajudaran les empreses i els consumidors a evolucionar cap a alternatives més sostenibles” i, fins i tot, podrien donar a Europa l’oportunitat de ser líder en la fabricació de productes alternatius que “d’aquí a unes dècades puguin arribar a ser imprescindibles arreu del món”.
Els plàstics són un 85% de les deixalles marines d’arreu del món i, en forma de micropartícules, estan arribant als nostres pulmons, a l’aigua que bevem i als aliments que mengem. Per tant, és imprescindible resoldre aquest problema i, a més, prendre aquest repte com una bona oportunitat per impulsar la innovació, la competitivitat i la creació de llocs de treball. Que a tot el mercat europeu només hi hagi una normativa en la matèria permetrà que les empreses puguin fer economies d’escala i ser més competitives en el mercat mundial de productes sostenibles, una de les indústries del futur.
Mitjançant la creació de sistemes de reutilització com ara els de consigna i reemborsament de recipients, les empreses podran garantir un subministrament estable de material d’alta qualitat. En la resta de casos, l’incentiu que suposa haver de trobar solucions més sostenibles pot oferir a les empreses un avantatge tecnològic sobre els seus competidors mundials a llarg termini ja que, tard o d’hora, tothom haurà d’emprendre aquest camí.
Segons l’Eurobaròmetre des de 2015, quan es va intentar resoldre el problema de les bosses de plàstic, el 72% dels europeus declara haver-ne reduït l’ús. Ara la UE es vol centrar en 10 productes de plàstic d’un sol ús i en les arts de pesca perdudes o abandonades al mar, que representen la immensa majoria de les deixalles que hi ha als mars europeus.
La nova normativa comunitària inclou les mesures següents:
· Prohibició de l’ús del plàstic: quan hi hagi una alternativa assequible, els productes seran retirats del mercat. Aquesta prohibició s’aplicarà a bastonets de les orelles, coberts i plats de plàstic, canyetes de plàstic, bastonets per remoure begudes i bastonets per lligar-hi globus inflables. Tots aquests productes hauran de ser fabricats amb materials sostenibles. A més, només es podran comercialitzar recipients de begudes fets de plàstic d’un sol ús si els taps i tapes hi romanen enganxats.
· Reducció del consum: els estats hauran de reduir l’ús dels recipients de plàstic per posar-hi menjar i dels gots o ampolles de plàstic per a activitats esportives. Poden fer-ho establint objectius nacionals de reducció i imposant productes alternatius als punts de venda o fent que calgui pagar pels productes de plàstic d’un sol ús.
· Obligacions dels productors: hauran de contribuir a cobrir els costos de la gestió i neteja dels residus i de les campanyes de sensibilització pel que fa a recipients alimentaris, envasos i embolcalls (patates fregides, llaminadures…), gots i envasos de begudes, productes del tabac amb filtre, tovalloletes humides, globus inflables i bosses de plàstic lleugeres. La indústria també rebrà incentius per desenvolupar alternatives menys contaminants.
· Objectius de recollida: els estats estaran obligats a fer reciclar el 90% de les ampolles de begudes de plàstic d’un sol ús d’aquí al 2025 mitjançant, per exemple, sistemes de consigna i reemborsament.
· Etiquetatge: alguns productes hauran de dur una etiqueta clara i normalitzada que indiqui com s’eliminaran els residus que generin, l’impacte negatiu que poden tenir en el medi ambient i la presència de plàstic. Això s’aplica a compreses higièniques, tovalloletes humides i globus inflables.
· Campanyes de sensibilització: els estats hauran de fer campanyes sobre l’impacte negatiu de les deixalles de plàstic d’un sol ús i de les arts de pesca abandonades i sobre els sistemes de reutilització i les opcions de gestió dels residus que generen aquests productes.
Ara, la Comissió remetrà les seves propostes al Parlament Europeu i al Consell perquè les aprovin. A més, la Comissió demana a la resta d’institucions que hi donin prioritat i ofereixin als ciutadans europeus resultats tangibles abans de les eleccions europees de maig de 2019.
Per commemorar el 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, la Comissió iniciarà una campanya de sensibilització per cridar l’atenció sobre les opcions de tria dels consumidors i posar en relleu el paper de tots i cadascun dels ciutadans en la lluita contra la contaminació provinent del plàstic i deixalles marines. Per descomptat la lluita contra les deixalles marines a la UE és només una part d’un problema mundial, però en assumir el lideratge en aquest sector la Unió es trobarà en posició d’impulsar el canvi mundial a través del G-7, el G-20 i l’aplicació dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides.
La iniciativa presentada respon al compromís adoptat a l’estratègia europea del sector del plàstic per lluitar contra els residus mitjançant una acció legislativa que ha estat acollida amb satisfacció per tots els actors implicats. Les mesures facilitaran la transició d’Europa cap a una economia circular, a més del compromís assolit per la UE pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic.
La nova directiva es basa en la normativa existent, com ara la Directiva marc sobre l’estratègia marina o la Directiva sobre els residus, i completa les mesures existents per lluitar contra la contaminació marina, com ara la Directiva sobre les instal·lacions portuàries receptores o les restriccions pel que fa a l’ús dels microplàstics o dels plàstics oxodegradables. Per tant, lsegueix un enfocament similar al de la Directiva del 2015 sobre les bosses de plàstic, que va ser molt ben acollida i ha generat una evolució molt ràpida en el comportament dels consumidors.
A més, la nova directiva proposada tindrà beneficis ambientals i econòmics:
· Evitarà l’emissió de 3,4 milions de tones de CO2.
· Evitarà danys ambientals que podrien arribar a representar uns 22.000 milions d’euros fins al 2030.
· Estalviarà als consumidors uns 6.500 milions d’euros.
