Nous compromisos per reduir la contaminació atmosfèrica a la conurbació de Barcelona

Generalitat, Diputació, Àrea Metropolitana i ajuntaments demanen a l'Estat que emprengui les mesures necessàries en el seu àmbit competencial
Representants d'administracions, ens locals i organismes implicats en la reducció de la contaminació, especialment al voltant de Barcelona, han participat a la trobada.
Representants d'administracions, ens locals i organismes implicats en la reducció de la contaminació, especialment al voltant de Barcelona, han participat a la trobada. | Departament de Territori i Sostenibilitat

Aquest dilluns, les institucions catalanes van presentar aquest dilluns una declaració institucional amb noves mesures per reduir la contaminació atmosfèrica, en el marc de la celebració de la segona Cimera de la Qualitat de l’Aire a la conurbació de Barcelona, celebrada al Palau de Pedralbes. L’acte va tornar a aplegar, com el 2017, representants d’administracions, ens locals i organismes implicats en la reducció de la contaminació. La declaració reforça el primer gran compromís comú de les administracions al voltant d’uns objectius compartits: garantir la qualitat de l’aire i protegir la salut i el medi ambient. Un compromís que ha començat a donar fruits, ja que s’ha constatat un nivell d’assoliment que s'ha xifrat en un 70%. 

 

Les administracions van corroborar que, dos anys després de la primera cimera, s’han establert mecanismes per gestionar episodis ambientals i s’han creat les bases per implementar mesures estructurals i combatre la contaminació atmosfèrica a la Zona de Baixes Emissions de les Rondes de Barcelona a partir de l’1 de gener de 2020. També han establert noves mesures per reforçar el pacte i accelerar la reducció de la contaminació atmosfèrica un 30% des de 2017 a tota la conurbació barcelonina.

 

Contaminació | Ajuntament de Barcelona

 

Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants més problemàtics en aquesta àrea, han disminuït. L’any passat només dues estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació van superar el límit de la mitjana anual, quan el 2017 l’havien superat cinc. Aquestes dues estacions són representatives de condicions de trànsit intens, que es dona en moltes vies dels centres urbans de grans ciutats. El 2010 eren 17 les estacions que superaven els límits d’aquest contaminant. Pel que fa a les partícules PM10, s’han consolidat uns nivells per sota del que fixa la Unió Europea. Encara que la mobilitat està augmentant, s’observa una tendència positiva, amb un augment de l’ús del transport públic i de vehicles més nets. L’1 de gener del 2020 quedarà definitivament implantada la Zona de Baixes Emissions intrarondes de Barcelona que, juntament amb d’altres mesures complementàries, ha de reduir els nivells d’òxids de nitrogen.

 

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va explicar que “anem per bon camí però no hem de caure en l’autocomplaença. De les 17 estacions de la xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica que superaven els límits de diòxid de nitrogen l’any 2010, hem passat a dues, però l’objectiu és arribar a zero. Queda feina per fer i per això en la cimera d’avui hem aprovat noves mesures que contribuiran a millorar la qualitat de l’aire que respirem”. El conseller va demanar “la col·laboració de la ciutadania davant mesures que els poden haver de fer canviar alguns hàbits de mobilitat”.

 

El conseller Calvet parla durant la cimera, aquesta tarda.
El conseller Calvet parla durant la cimera, aquesta tarda. | Departament de Territori i Sostenibilitat

 

La tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va destacar que "Barcelona serà la primera ciutat que tindrà una Zona de Baixes Emissions permanent a partir del 1 de gener de 2020 i aquesta mesura ens permetrà amb l'objectiu del 2024 una reducció de 125.000 vehicles i d'un 30% de la contaminació" i va reclamar que la resta d'administracions també compleixin les seves responsabilitats.

 

El vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, va manifestar que “l’AMB no vol donar un missatge massa optimista pel que fa al descens de la contaminació; cal tenir en compte que l'any passat el trànsit i les emissions van augmentar a l'àrea metropolitana. No obstant això, l'AMB ha aconseguit finalitzar la pràctica totalitat dels projectes a què es va comprometre a la cimera de fa dos anys. Ara cal que seguim avançant, amb consens entre administracions, però amb exigència davant del que és un problema greu per a la salut de la ciutadania”.

 

Mapa de restriccions de trànsit en cas d'episodi de contaminació atmosfèrica | xx

 

Un dels punts acordats és presentar un projecte de Llei de Qualitat de l’Aire en el termini d’un any, que extableixi criteris comuns de la definició de les Zones de Baixes Emissions. En aquestes zones es vol habilitar i implementar un registre de vehicles estrangers i altres vehicles autoritzats per automatitzar el control de les restriccions de circulació. Les restriccions han de comportar també el reforç del transport públic, l’ampliació d’aparcaments d’enllaç i la instal·lació de senyalització d’aproximació a les ZBE i derivació cap als aparcaments. La declaració també contempla canvis en la velocitat a determinades vies interurbanes, com limitar la màxima a 50 km/h a la carretera C-17 al pas per Barcelona i estudiar si cal implantar-lo en d’altres carreteres. També s’analitzarà limitació de velocitat en diferents trams de vies com l’AP-7, l’A-2 i la B-23, al Baix Llobregat, i l’AP-7, la C-17, la C-58 i la C-33.

 

Pel que fa a la gestió del trànsit, es volen establir diversos carrils bus. El primer, de 15 quilòmetres, serà a la C-245, entre Castelldefels i Cornellà (Baix Llobregat), ha de quedar enllestit l’any 2020. També s’impulsaran treballs per licitar les obres dels carrils bus d’accés a la capital catalana des de diverses vies: C-31-Nord (Sant Adrià a Tiana); B-23 (Barcelona a Molins de Rei); C-31-Sud (Mas Blau –El Prat de Llobregat– a Plaça d’Espanya); i C-31-C (connexió C-31/C-245/C-32). A les vies d’altes prestacions, s’estudiarà la implantació d’un possible peatge de congestió i la bonificació a vehicles de baixes emissions per part de les autoritats locals, que sigui compatible amb el model global plantejat per a tot Catalunya. En ambientalització de flotes, es reforçaran les subvencions per a la renovació del parc de vehicles, especialment pel que fa als de distribució urbana de mercaderies.

 

Encreuament d'un mercaderies amb un tren Teco i un tren de rodalies a Castellbisbal | Bernat Borràs / Trenscat.cat

 

Les institucions participants van reiterar les reclamacions a l’Estat perquè s’impliqui. Cal, per exemple, regular distintius ambientals; revisar l’etiquetatge per ajustar els nivells de contaminació de cada vehicle; o descomptes a autopistes per a VAO i ECO als peatges de competència estatal. També cal una transferència real de transport de mercaderies per carretera al transport ferroviari. Per a tot això és imprescindible que l'Estat incrementi l’aportació a l’ATM; traspassi de la B-23 i una partida pressupostaria per habilitar-hi el carril bus, o que executi les inversions pendents d’ADIF. És necessària, alhora, la revisió de l’impost sobre carburants per no afavorir la compra de vehicles dièsel  i la de l’impost de matriculació per incentivar la compra de vehicles menys contaminants; d’altra banda, cal que s’estableixi durant cinc anys un IVA superreduït del 4% en l’adquisició de vehicles elèctrics. Finalment, les institucions han reclamat la creació  d’una Àrea de Control d’Emissions al Mediterrani i d’un fons estatal per finançar els plans autonòmics i municipals.

 

L’acord assolit el març de 2017, en la primera Cimera de la qualitat de l’aire, afecta l’Àmbit-40, els municipis que integren la Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric. A més d’aquests, hi ha implicats municipis de l’àrea d’influència de l’Àmbit-40 que es comprometen a contribuir en la difusió i sensibilització entre la ciutadania, en tant que són generadors de mobilitat sobre aquesta zona de protecció especial. En total, les mesures beneficiaran directament 4,3 milions de persones de 4 comarques de l’Àmbit-40 (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental), i indirectament 6 comarques més de l’entorn de Barcelona (Osona, Bages, Anoia, Maresme, Alt Penedès, i Garraf).