Tot i que a dia d’avui la Terra és l’únic planeta del Sistema Solar on podem viure en condicions normals, no només els escriptors de ciència-ficció sinó també els científics s’han plantejat maneres d’aconseguir fer-ne habitables d’altres, amb el més proper i més semblant al nostre, Mart, com a candidat més prometedor. Ja als anys 70, el famós astrònom i divulgador Carl Sagan va proposar que, si s’evaporava el casquet polar del nord del planeta roig, l’atmosfera podria tornar-se més densa i fer que les temperatures augmentessin gràcies a l’efecte hivernacle, arribant a permetre l’existència d’aigua en estat líquid que podria ser aprofitada per nodrir plantes, animals i humans. Les proves fetes sobre aquella teoria, però, van arribar a la conclusió que la quantitat de glaç disponible al pol nord marcià no sera suficient com per provocar els canvis necessaris a escala planetària.
Tot i aquest primer gerro d’aigua freda a la terraformació, els científics i enginyers van continuar treballant per, si més no, aconseguir fer habitables algunes zones de Mart. En aquesta línia, precisament, és en la que han treballat un equip d’investigadors de la NASA i de la Universitat de Harvard, als Estats Units, que, en un article publicat a la revista ‘Nature Astronomy’, proposen fer servir aerogel de silici per imitar l’efecte hivernacle de la nostre atmosfera i aconseguir fer aptes per a la vida regions concretes del planeta com a primer pas per transformar l’atmosfera i la superfície del planeta d’una manera més progressiva i fàcil de controlar.
Segons expliquen els investigadors, els seus models i experiments demostren que una capa d’entre 2 i 3 centímetres d’aquest material podria atrapar la radiació, fer augmentar les temperatures i permetre que les plantes fessin la fotosíntesi. Així, proposen la construcció de cúpules d’aerogel de silici a l’interior dels quals les temperatures podrien ser més semblants a les nostres i fer possible el desenvolupament de la vida i l’establiment de presència humana permanent. El gran avantatge d’aquest sistema és que, a diferència de la terraformació completa d’un planeta, es pot provar en entorns del nostre planeta semblants als de Mart, com ara el desert d’Atacama, a Xile.
L’aerogen de silici és un material extremadament aïllant i es fa servir per protegir els components electrònics dels vehicles d’exploració de Mart. La seva porositat, a més, permet el pas de la llum alhora que frena la conducció de l’escalfor. Amb molt poca energia i manteniment, doncs, es podria mantenir una àrea relativament gran a una temperatura agradable durant molt de temps. Si es posés en una zona prou gran de la superfície, de fet, no caldria cap altra tecnologia per fer que l’aigua del subsòl fos líquida, permetent un mínim de subministrament.
