Les aus marines són les més amenaçades del planeta a causa de l’activitat pesquera, la depredació i la pèrdua de l’hàbitat. La seva captura accidental a causa de les arts de pesca i les piscifactories és un dels efectes més dramàtics de l’impacte de l’activitat de les pesqueries i les empreses aqüícoles. A més, aquestes captures incidentals generen un greu impacte econòmic en aquests sectors empresarials.
Avaluar l’eficàcia de la xarxa d’espais marins protegits espanyola i proposar mesures per a millorar la gestió pesquera i aqüícola i la conservació de les aus marines pelàgiques i costaneres de les illes Canàries i del Mediterrani són els principals objectius del nou projecte dirigit per Jacob González-Solís, catedràtic de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona.
Arreu del món, els incidents amb els vaixells palangrers representen una de les amenaces principals per a moltes d’aus pelàgiques. A la Mediterrània, els incidents derivats de la captura accidental afecten prop de 5.000 exemplars cada any. La baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i la gavina corsa (Larus audouinii) –espècies endèmiques de la Mediterrània- són les més afectades.
Aquesta problemàtica es podria agreujar encara més amb la prohibició imposada per la Unió Europea de llençar el rebuig de la pesca al mar. En el cas de l’oceà Atlàntic, on les captures accidentals solen ser menys freqüents, són molt pocs els estudis que analitzen de forma detallada el procés d’interacció entre aus marines i pesqueries.
Les espècies més costaneres, com ara el corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) també estan afectades per la interacció amb activitats humanes. Els incidents més freqüents es produeixen en activitats com ara l’aqüicultura, la pesca recreativa i la pesca amb arts menors com les nanses o els tresmalls. En aquest context, identificar quines espècies són les més afectades i analitzar com s’originen aquestes captures és un primer pas per estudiar l’impacte d’aquestes activitats sobre la població d’aus costaneres.
A dia d’avui, la xarxa d’espais marins protegits espanyola inclou un total de trenta-nou zones d’especial protecció per a les aus dirigides a protegir les aus marines de l’impacte de les activitats humanes. Tanmateix, encara existeixen importants llacunes de coneixement que impedeixen una eficaç planificació de la seva gestió. Per això, cal millorar el coneixement sobre aquest tipus d’interaccions, divulgar la problemàtica de les captures accidentals i posar en valor la xarxa d’espais marins protegits entre els sectors implicats per tal d’harmonitzar les activitats econòmiques amb la conservació de la biodiversitat.
En el marc del projecte, els experts estudiaran el patró de moviments de les aus mitjançant la col·locació de geolocalitzadors combinats amb tecnologia mòbil. En estreta col·laboració amb el Institut Espanyol d’Oceanografia, també es recolliran dades del posicionament de la flota pesquera operativa a les Illes Canàries i el Mediterrani peninsular mitjançant el sistema de seguiment VMS (Vessel Monitoring System) i l’ús de dispositius GPS que els pescadors portin de manera voluntària.
El treball investigador a la Mediterrània es centrarà en les espècies del corb marí emplomallat, el gavià de potes grogues (Larus michahellis), la gavina corsa i la baldriga cendrosa. En l’entorn de l’arxipèlag canari, es farà un seguiment de les poblacions de la baldriga cendrosa de l’Atlàntic i el petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii).
El Grup d’Ecologia d’Aus Marines liderat pel catedràtic Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, en estreta col·laboració amb l’Associació Naturalista del Sudest, també estudiarà la intensitat de les interaccions i la mortalitat d’aus marines i costaneres en piscifactories de mar obert al litoral d’Almeria, Múrcia i Alacant, mitjançant el cens regular d’aus i enquestes al personal de les instal·lacions dins i fora de la xarxa d’espais marins protegits.
