La implantació d’un nou model de gestió de residus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que es va començar a aplicar el mes de gener de 2018, farà que aquest any hi hagi un repunt positiu de les rutines de reciclatge de la població, segons preveu el Servei de Gestió i Previsió de Residus de l’AMB. Un dels principals reptes de l’ens metropolità és augmentar els índexs de recollida selectiva per tal d’assolir els nivells de la directriu de la Unió Europea, que demanen arribar al 50% de residus reciclats de cara a l’any 2020. El model emprat fins ara, però, i que es basa majoritàriament en la participació voluntària en la recollida selectiva a través dels contenidors al carrer, ha tocat sostre, tal com mostren les dades corresponents a l’any 2017, i cal complementar-lo amb sistemes d’individualització i incentiu de la recollida.
Aquest estancament, però, sembla que ha començat a canviar en alguns punts de l’AMB gràcies a les mesures que s’han promogut en les polítiques de recollida selectiva i a l’esforç dels municipis per adoptar nous sistemes de recollida que augmentin la seva eficiència. Actualment ja hi ha 6 municipis de l’AMB que compleixen els objectius europeus de 2020: Begues, Castellbisbal, El Papiol, Sant Just Desvern, Tiana i Torrelles de Llobregat. Uns altres 6, a més, s’hi estan aproximant, amb percentatges que ja estan per sobre del 40%: són Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà i Sant Cugat del Vallès.
Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, valora molt positivament el canvi de tendència que s’ha observat aquests darrers mesos: “Encara queda molt camí per recórrer, especialment en els municipis grans i mitjans, però l’experiència ens està demostrant que amb canvis en la recollida i voluntat política es poden assolir els objectius”. Badia també està convençut que el 2018 serà un punt d’inflexió i que “veurem un salt important en les dades totals de recollida; els projectes que hem finançat i s’han posat en marxa en els diferents municipis començaran a donar resultats mesurables”. Amb l’aposta metropolitana per un canvi de model de recollida als municipis, 21 ajuntaments s’han acollit a les subvencions entregades entre el 2017 i el 2018 i han presentat projectes per millorar els nivells de recollida selectiva.
El paquet d’ajuts que es va llançar, per valor de 4.000.000€, ha resultat en una vintena de projectes de millora de la recollida selectiva, com ara la recollida porta a porta domèstica, la implantació o ampliació de la recollida comercial o l’aprofundiment en l’aplicació de tecnologies smart en la recollida, incloent alguns projectes d’obertura del contenidor amb targeta. Entre les mesures que l’AMB ha posat en marxa també hi ha la mesura de modificar la fiscalitat sobre el tractament de residus, per incentivar que municipis i ciutadania millorin la recollida selectiva. D’aquesta manera, els municipis que augmentin els nivells de recollida selectiva veuran reduit el cost del tractament dels seus residus.
El vicepresident de Medi Ambient de l’AMB també ha destacat que, més enllà d’aquestes millores, calen acords de país per desbloquejar la situació i assolir els objectius europeus de reciclar, el 2025, un 55% dels residus. Segons Badia, “cal una nova llei de prevenció de residus que promogui canvis importants pel que fa a la producció i el consum. De la mateixa manera, són necessaris nous sistemes de responsabilitat del productor, especialment pel que fa als sectors del tèxtil i els mobles, ja que es recuperen molt pocs residus d’aquest tipus, i alhora ocasionen costos molt importants de recollida i tractament”.
L’any 2017, en tot el territori de l’AMB, es van generar 1,45 milions de tones de residus municipals. Aquesta xifra suposa un increment de gairebé el 2% respecte el 2016, lleugerament per sobre de la mitjana catalana. Malgrat això, la generació de residus per habitant se situa en 1,22 kg/hab/dia, o 456 kg cada any, un 10% menys que la mitjana de Catalunya, que és d’1,36 kg/hab/dia, i també per sota de l’europea. Aquesta xifra, tot i que ha augmentat lleugerament respecte el 2016 ja que es produeixen 6kg més de residus per habitant i any, queda lluny del registre de 533 kg/hab/any de fa una dècada, cosa que suposa una reducció de 77 kg/hab/any en aquest període. Actualment, a l’AMB, la recollida selectiva se situa en el 33,71%, cinc punts per sota de la mitjana catalana i encara lluny dels objectius europeus. Durant l’últim any, la recollida ha augmentat molt lleugerament (0,63%), però els residus barrejats i mal dipositats al contenidor de resta també ho han fet (un 1,51%).
En xifres absolutes, el 2017 a l’àrea metropolitana s’han recollit selectivament 486.664 tones de residus, 12.000 tones més que l’any anterior. Les fraccions que han incrementat més la seva recollida selectiva són els envasos lleugers (contenidor groc), envasos de vidre (contenidor verd) i voluminosos(principalment mobles). El vidre i els envasos incrementen la seva recollida un 4-5% per càpita i els voluminosos un 2%. La raó d’aquests augments no és degut a un canvi de comportament de la població en la recollida selectiva sinó per un increment de la renda i un efecte d’arrossegament derivat, en el primer cas, de l’increment en el consum de productes envasats i, en el segon cas, de l’increment de les vendes d’habitatge i per la renovació de mobles que havien deixat de comprar-se durant els anys més àlgid de la crisi econòmica.
