Un equip d’investigadors de la Universitat Estatal de Carolina del Nord, als Estats Units, han desenvolupat el mètode més eficient que s’ha ideat mai fins ara per reciclar el llot de les clavegueres i el greix dels restaurants en gas natural, és a dir, en metà que pot ser emprat com a combustible. Un cop tractades, les aigües residuals deixen un llot que, durant anys, ha estat emprat per generar metà amb l’ajut de microbis. Darrerament, a més, a aquests llots s’hi ha afegit el greix procedent dels restaurants, que sovint es captura per evitar que causin embussos als conductes de desaigüe. Combinant tots dos productes de rebuig, es pot generar encara més metà i fer més eficient aquest reciclatge, però cal anar amb compte perquè, si s’afegeix massa greix a la barreja, la producció de metà s’atura.
Així doncs, els científics, com expliquen en un article a la revista ‘Water Research’, es van proposar trobar quina era la millor proporció de llot i greix pel que fa a la generació de metà. Durant el seu treball, van arribar a la conclusió que augmentar lentament la quantitat de greix que s’afegeix al llot permet incrementar la seva proporció fins al 75% del total, molt més del que es fa servir habitualment. Gràcies a aquesta prova, van aconseguir una generació rècord de gas natural: 0,79 litres de gas metà per gram de sòlids volàtils afegit, superant en més d’un 300% les xifres vistes fins ara. Això, és clar, podria fer que la generació de metà a les plantes de tractament d’aigües residuals fos viable a una escala molt més gran i ser atractiu per a les companyies que les gestionen, ja que en comptes de fer servir el metà com a combustible a la mateixa planta, el podrien vendre.
A més d’això, els investigadors també van identificar un grup d’organismes que són, sembla, especialment importants en la conversió de residus rics en lípids en metà, i ara treballen en experiments semblants amb altres tipus de residus alimentaris, com ara la carn i els vegetals, i estan estudiant com funcionen exactament els ecosistemes de l’interior dels digestors de residus per poder trobar altres fórmules que permetin aprofitar encara més les grans quantitats de residus que, si més no a dia d’avui, continuem generant els humans.
